En la tercera edició del cicle Creació Jove, l'Espai Avinyó posa en conversa l’espiritualitat per obrir, un cop més, un espai de reflexió i cura obert als joves.

 

Un procés de reflexió i cocreació artística emmarcat en la qüestió del pluralisme religiós inherent a la pròpia ciutat i propi de la vivència i formes d’expressió dels joves participants.

 

A través d’una convocatòria oberta que van rebre joves de diverses confessions de Barcelona, es va conformar el grup dels cinc participants de Transmissions espirituals: la Hassna Rouaz, l’Ahmed Nasser El Alaoui, la Uassima Boutaliss, la Sara Zkiek, i la Parminder Kaur. Un projecte en format de taller de podcast, realitzat gràcies a la mediació artística de Violeta Ospina, la col·laboració de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB) i l’Oficina d’Afers Religiosos.

 

En el directe del passat dissabte 29 de maig, vam escoltar als joves locutors i locutores des de Ràdio Rambles Temporada 1, un antic quiosc de les flors transformat en espai radiofònic. Una oportunitat engrescadora per a poder fer ús de l’espai públic i portar així l’experiència i el sentir de la pràctica religiosa més enllà de l’àmbit privat.

 

L’emissió es va estructurar en dues seccions, prèviament treballades al llarg del procés de creació, que van situar la qüestió de la llibertat religiosa en dos àmbits claus: l’educatiu i el laboral.

 

Després d’escoltar la càpsula del taller sobre l’àmbit educatiu, es va iniciar el directe posant èmfasi entorn a les polítiques i pràctiques que incideixen en la  celebració de la diversitat religiosa. Per donar peu a la conversa, l’Ahmed ens va parlar sobre la concepció de laïcitat, assenyalant que, un dels símptomes de la manca de normalització de la diversitat religiosa és la pròpia definició del sistema educatiu. Un àmbit que s’emmarca des de la noció de laïcitat inspirat en el model francès i no pas com un sistema aconfessional tal com, molt bé apuntava l’Ahmed, indica la Constitució i les lleis espanyoles. Per què es defensa aquesta laïcitat? L’Ahmed va concloure la intervenció dient que: “tenemos un estado aconfesional y debemos defenderlo, debemos defender todas la religiones y normalizar que en la escuela haya neutralidad ideológica pero sin invisibilizar las diferentes confesiones religiosas”.

 

Tot seguit, la Uassima i la Sara prenien la paraula assenyalant la necessitat de visibilitzar les minories religioses a les aules, bé des del propi professorat com a través de les institucions educatives que tenen el poder d’introduir canvis rellevants. En aquest sentit, l’Ahmed ens parlava des de la legislació i sobre els drets religiosos. Ens apuntava, en concret, sobre els acords de cooperació del 92, uns acords on es garanteixen els drets religiosos de minories com la musulmana, la jueva i l’evangèlica tant en els àmbits educatius com laborals i com, aquesta legislació és avui en dia, molt desconeguda per comunitats i notablement estancada per la manca de voluntat política.

 

Una trucada telefònica en directe va donar pas a la Hassna qui va compartir amb els oients una peça poètica de la seva autoria, inspirada en el diàleg i el dret a la diferència. La mateixa Hassna va presentar la segona càpsula del taller sobre l’àmbit laboral i ens parlava sobre com la religió es concep com un obstacle a l’hora de desenvolupar-se professionalment.

 

Després de donar pas a la càpsula, les locutores van afegir opinions al voltant de les garanties fonamentals en drets religiosos. I és que, a pesar que les grans empreses ja estan tenint en compte la diversitat religiosa i ètnica en les seves contractacions, es preguntaven: “Aquests canvis seran reals i permanents al llarg de tota la nostra carrera laboral?“. Tant l’Ahmed com la Uassima afegien a continuació la importància de normalitzar la diversitat religiosa també en l’àmbit laboral reivindicant que cal fer passos més enllà per garantir la no discriminació religiosa en els processos de contractació. La Sara va arrodonir la reflexió dient que cal garantir la diversitat religiosa a diferents nivells, començant sobretot per les estructures que incideixen en la configuració de la societat i en la quotidianitat de veïns i veïnes de la ciutat.