Cuando los montes caminen
Un diàleg en clau intercultural per escoltar i conversar sobre la Guerra Civil Espanyola des de la mirada d'un jove marroquí allistat en el bàndol franquista.
El passat 15 de novembre de 2022 l'Espai Avinyó va realitzar una lectura en veu alta i un diàleg al voltant del llibre Cuando los montes caminen de Youssef El Maimouni, en col·laboració amb el Centre de Vida Comunitària Trinitat Vella i el Servei d'Interculturalitat de Sant Andreu.
El contrast entre la història oficial d'Espanya i els relats de la seva família, reunida al Marroc, sobre la participació de joves i nens marroquins en la guerra, porta a Youssef El Maimouni a escriure Cuando los montes caminen (Roca Editorial, 2021), una novel·la històrica que relata episodis de la Guerra Civil des de la perspectiva del jove soldat marroquí Yusuf Albartugui.
El personatge Yusuf s'allista en "les tropes mores de Franco, amb la promesa que als que lluitin per rescatar Espanya dels ateus i comunistes els donaran bones pagues i terres quan acabi la guerra. Des del principi descobreix que l'exèrcit revoltat menysprea i maltracta els "moros". Quan entra en batalla s'adona que lluiten contra civils mal armats [...] que defensen els seus pobles".
Abans de conversar sobre la novel·la i la seva contribució narrativa a la història no hegemònica sobre la Guerra Civil, convidem a realitzar una lectura d'alguns fragments a l'actor vigatà Moha Amazian, per a submergir-nos en algunes de les imatges del llibre. A continuació, realitzem un diàleg entre l'escriptor i l'actor, obert al públic, per compartir reflexions i sensacions de les quals destaquem algunes:
- La dificultat de trobar memòries escrites sobre els fets des del punt de vista de la participació marroquina en la Guerra Civil, també més enllà de l'àmbit acadèmic i sobretot des de les narratives de les dones. Es va proposar buscar en l'oralitat un registre possible d'aquesta memòria novel·lada.
- El punt de vista d'aquesta novel·la històrica qüestiona les narratives hegemòniques de la Guerra Civil en posar al centre la percepció dels joves i nens marroquins que són enganyats per anar a la guerra, molts d'ells, diu Youssef, també són mercenaris, però que solament tenen cabuda en la història única del conflicte com a culpables i violents.
- Youssef va explicar que el seu lloc d'enunciació com a escriptor és un lloc d'identitat múltiple que es mou entre la pertinença a la diàspora magrebina i Barcelona, la qual cosa li permet escoltar dues veus en simultani i oposades per construir un relat antibèl·lic, que tampoc caigui en "la romantització de la guerra", ocultant els seus horrors.
- Segons Youssef, el poc interès que suscita la perspectiva alternativa del llibre a la història oficial de la Guerra Civil és degut també a la reiteració de l'imaginari de "l'enemic al costat", una narrativa guerrerista que es perpetua segons ell per la premsa espanyola.
