De sobres a sabors
Espais d’emancipació culinària i agrícola per a la sobirania alimentària a la ciutat des de la perspectiva de diverses iniciatives i cultures culinàries de consum conscient.
El 14 de desembre de 2024, l’Espai Avinyó va organitzar, en col·laboració amb el Teatre Arnau i Calàbria 66, una trobada per reflexionar sobre la sobirania alimentària, el consum conscient i la recuperació d’habilitats tradicionals per suplir les necessitats vitals, tot això a la Cuina Comunitària de Sant Antoni.
Els assistents van conèixer de primera mà projectes com Keras Buti, una cooperativa dedicada a la distribució de productes agroecològics del Parc Agrari del Baix Llobregat; Kantina Migrante, un projecte d’economia circular gestionat per persones migrants que promou una alimentació sana i de proximitat; i, finalment, Laura Mariel Brahim Verdugo, cuinera i espigadora del Poble-sec.
La xerrada va ser dinamitzada per Yazel Parra Nahmens, artista escènica veneçolana amb una llarga trajectòria a Catalunya, que va generar un diàleg enriquidor amb els assistents. Aquests van poder aprofundir en temes com la sostenibilitat, el medi ambient i l’alimentació, mentre es construïen xarxes de suport i intercanvi en un ambient proper i de caràcter local. Al final, es va gaudir d’una performance del col·lectiu Las Jamaiconas, conegut per combinar art i activisme a través de la gastronomia amb una mirada feminista i antiracista.
Us deixem algunes reflexions del diàleg:
- “Kantina Migrante neix amb la intenció de donar-nos suport entre persones sense papers i sense feina per realitzar càterings, on últimament també oferim acompanyament legal per ajudar companys a regularitzar la seva situació. Una feina que es fa amb el cor.” — Kantina Migrante.
- “Amb les espigadores del Poble-sec, compartim el fong de la kombutxa o el quefir; és una comunitat. Amb la Cuina d’aprofitament creatiu, cuinem amb coses que semblen lletges, dignificant-les. L’important és el que hi ha a dins, no el que es veu per fora, i que cadascú hi posi la seva gota d’estima per fusionar-ho tot.” — Laura Mariel Brahim Verdugo.
- “Amb la pandèmia, ens vam trobar amb ajudes alimentàries que no eren sensibles a la cultura culinària, com ara entendre que no necessitem pa, sinó farina. Després, cuinant juntes i compartint les diferents cultures gastronòmiques, hem creat una biblioteca de llavors del que més necessitàvem i, al nostre terreny del parc agrari, hem anat provant les plantes que necessitem a la cistella.” — Keras Buti.
- “Apareix aquí la idea de la cuina com un espai d'emancipació del supermercat, que va més enllà de seguir receptes (i estressar-se), per compartir lliurement maneres d'economia circular i formes d'aprofitament dels aliments, on amb ben poc podem fer tot el que necessitem.” — Yazel Parra Nahmens.
- “Parlar de gentrificació és parlar de desigualtat. El canvi dels paisatges alimentaris: restaurants, mercats, botigues, són atractius de distinció i alhora espais de desplaçament material i simbòlic. Al Mercat de Sant Antoni, com altres mercats de la ciutat, li acompanya ara un supermercat, desplaçant formes tradicionals de comerç.” — Las Jamaiconas.