Diàlegs Literaris | L’Evangeli segons Ernesto Cardenal
L'1 de març del 2020 ens va deixar Ernesto Cardenal, poeta, sacerdot i revolucionari nicaragüenc, figura clau de la teologia de l'alliberament llatinoamericana. La importància i repercussió dels seus poemes i escrits, tant en la seva faceta mística, com en els processos revolucionaris del poble nicaragüenc i llatinoamericans, formen part d'un gran llegat que continua vigent per a religiosos, ateus, amants de la ciència, però, sobretot, per a aquelles persones que lluiten per la justícia social.
Dijous 12 de novembre de 2020, l’Espai Avinyó va iniciar el cicle ‘Diàlegs Literaris’, un espai de trobada que, en format distès, proposa realitzar lectures compartides de textos d’escriptores i escriptors de diverses geografies, històries i línies de pensament amb l’objectiu de promoure un intercanvi amb diverses realitats, temps i formes d’entendre el món.
En un primer moment, per a la contextualització d’Ernesto Cardenal en el marc de la seva proposta teològica alliberadora, comptem amb les anècdotes i lectures de José Ignacio González Faus, jesuïta i membre de l’àrea teològica de Cristianisme i Justícia. Per ressenyar el seu llegat literari, Tania Pleitez, Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona (UB), ens va guiar per les fites biogràfiques i literàries més representatives. I com a element sorpresa, ens connectem amb Arlen Centeno, feminista nicaragüenca, que va néixer i va créixer en la comunitat i família que va acompanyar a Ernesto Cardenal en la fundació de Solentiname. Amb l’ajuda de la dinamització del col·lectiu d’escriptura creativa En Palabras [relatos migrantes], vam iniciar les lectures compartides d’alguns textos de Cardenal on el públic va tenir l’oportunitat de llegir en primera persona i comentar noves anècdotes i històries vinculades a l’univers d’Ernesto Cardenal.
Ernesto Cardenal va sostenir una vida una mica inusual per a un sacerdot, va anar més enllà del seu càrrec eclesiàstic i del que s’esperava d’ell. José Ignacio González Faus parafrasejant a Thomas Merton, monjo Getsemaní que era una espècie de pare espiritual de Cardenal, va dir “La vida contemplativa és un semi èxtasi i 20 anys de desert”, i aquesta frase podria definir bastant bé la vida de Cardenal, quant a aquestes dualitats que van marcar la seva vida. La poesia, la revolució sandinista i el seu interès en la ciència formarien part d’aquest semi èxtasi i el seu rol com a sacerdot, el seu amor i devoció a Déu podrien representar aquest desert.
Tania Pleitez va explicar que:
- Va ser precisament a Kentucky, Estats Units, quan va estar en l’abadia de ‘La Trappa’ que va publicar Antologia de la poesia nord-americana (1963) i això el va portar a encunyar un terme anomenat “exteriorisme” on parlaria d’un gènere o més aviat una manera d’escriure poesia. Es va basar en l’obra de poetes com Walt Whitman, Ezra Pound o John Ashbery, i en la seva descripció de la vida rural i urbana, i molt costumista, a més del caràcter narratiu, que no anul·lava la intimitat humana i incorporava un món exterior.
- Per a Cardenal, la poesia era alliberadora i havia d’incorporar la lluita alliberadora dels pobles, a més de denunciar tots aquests problemes socials i estructurals. Si escau, la poesia anava acompanyada de reclams reivindicatius, que també formen part dels valors de la Teologia de l’Alliberament, una branca del cristianisme que es caracteritza per considerar que l’Evangeli exigeix que s’assumeixin majors compromisos per canviar les injustícies comeses contra les persones que estan en els marges.
- La seva posició política li va portar al fet que l’excomuniquessin de l’Església catòlica, i va tenir una topada amb el Papa Joan Pau II, i després va arribar a ser molt crític del règim d’Ortega. Cardenal vivia constantment entre dualitats, no se sol esperar que un sacerdot sigui molt polític, ni tampoc que sigui ferm creient de la ciència, però ell creia que la ciència podia perfectament conviure amb la religió.
