Dins d'aquest cicle que ens convida a parlar sobre qüestions d’interès global des de diversos sabers i mirades, en aquesta ocasió, ens vam acostar a una qüestió que es troba a l’arrel mateixa de les cosmovisions de moltes cultures: la concepció del temps. És possible no absolutitzar la pròpia percepció del temps, i repensar-lo des de noves interpretacions? Les societats occidentals contemporànies acostumen a creure en la universalitat de la concepció lineal del temps, dividit en present, passat i futur i organitzat a través del rellotge. Però aquest concepte pot adquirir una valoració diferent en altres cultures i filosofies; un exemple n’és la percepció circular del temps, majoritària en moltes societats orientals.

 

En la segona sessió es van tractar les temàtiques que no es van poder abordar a la primera sessió, en aquesta ocasió vam incorporar nous elements a l’equació que vinculen el temps amb conceptes com l’espai, la mort i la postmodernitat. Tot això sense oblidar-nos de les grans preguntes. És el temps un element físic que es pot mesurar a través del rellotge?, o més aviat es tracta d’una vivència personal? Què hi ha de cultural en la nostra percepció del temps? Vam seguir reflexionant sobre aquestes temàtiques a través del pensament occidental, indi i africà.