Dissidències pensants
El dimarts 8 d'octubre de 2019 va tenir lloc al MUHBA l'activitat 'Dissidències pensants', una taula rodona que va apropar-nos al pensament crític pròpiament ocupat per la dissidència i va posar en relleu la desvaloració que travessa atenent les discriminacions en el pla de la raça i la identitat sexual i/o de gènere, i a les dinàmiques colonials en la producció i inclusió dels sabers al llarg de la història.
'Dissidències pensants' va ser una activitat organitzada conjuntament amb Colectivo Ayllu, un grup col·laboratiu de recerca i acció artístico-política format per agents migrants racialitzats, dissidents sexuals i de gènere provinents de les excolònies. El col·lectiu proposa una crítica a la blanquitud com a ideologia heteronormativa colonial europea i al conflicte i al projecte global de les ciutats multiculturals. Ayllu considera que aquesta aparent multiculturalitat funciona com una estratègia ornamental i simbòlica que instrumentalitza la migració i la condició de refugi com a cortina de fum per amagar els negocis neoliberals, les ONG o la indústria dels drets humans. Ayllu – que vol dir família en quítxua, no necessàriament unida per un vincle sanguini-, forma part d’una transformació col·lectiva i d’un moment d’especial visibilitat del moviment antiracista i anticolonial d’enguany.
La taula rodona va estar constituïda per un elenc d'artistes, pensadores i activistes format per Leticia (Kimy) Rojas, Alex Aguirre, Caroline Betemps, Lucrecia Masson, i conduïda per Oumou Sow. Destaquem del diàleg:
- Durant les intervencions, es va fer referència a les experiències, individuals i col·lectives, de les pròpies ponents en relació amb els processos migratoris, la dissidència en els eixos de raça, sexualitat i gènere, les pràctiques colonials, i es va fer un recorregut per les diverses formes de resistència que ha generat el moviment antiracista i anticolonial en el nostre context, a través d'accions que entrecreuen l'art i l'activisme, les investigacions acadèmiques i artístiques o les campanyes a xarxes socials.
- Moltes d'aquestes iniciatives han estat impulsades des del Colectivo Ayllu i Migrantes Transgresorxs amb la intenció d'activar dispositius històrics que permetin qüestionar la lògica colonial que perdura en la nostra societat en relació amb les identitats i els sabers; desarticular els processos pels quals es va construir i consolidar una forma de pensament hegemònic universalitzat en les societats colonials. També es va posar sobre la taula la necessitat de transformar els moviments d'activisme en espais de lluita interseccional, en què tota la diversitat d'identitats sigui representada i indispensable. Tanmateix, es va reclamar la inclusió de les persones dissidents en contextos teòrics en qualitat de productors de pensament i subjectes d'estudi acadèmic, no només com a testimonis o objectes d'investigació.
- Entre d'altres, el debat va fer menció a campanyes com 'Lo queer no te quita lo racista' (una crítica a la invisibilitat de l'eix de la raça en les lluites LGBTQ que va assolir molt ressò i que, de fet, es va situar com una de les crítiques principals del debat) i va il·lustrar la producció del pensament aportat des de les persones dissidents a través de dues publicacions concretes: 'No son 50, son 500 años de resistencia' del colectivo Ayllu/Migrantes Transgresorxs (una vintena de textos encarnats, fotografies i cartelleria que recull una memòria de resistència situada per cossos migrants, no blancs, i dissidents sexuals i de gènere) i 'Acá soy la que se fue. Relatos sudakas en la europa fortaleza', de Caroline Betemps i Lucia Egaña (un recull de textos escrits per 25 autores sobre les seves vivències al voltant de la migració i la colonització).
