Ecologies Lingüístiques
Llengües afirmades: ecosistemes plurilingües
Reflexions sobre quin lloc ocupa el plurilingüisme a la ciutat des de la vivècia d’en Baharu Dembaga, Dunia Saleh i Isa Zhang Yim, participants de l'última campanya del Programa BCN Interculturalitat, enfocada en el plurilingüisme en la ciutat.
El dimecres 27 d’octubre de 2021, l’Espai Avinyó, amb la col·laboració de la Biblioteca Sant Pau – Santa Creu, convida a un espai de diàleg dinamitzat per Aldemar Matias, realitzador audiovisual de la campanya, dins del marc de clausura d’‘Ecologies lingüístiques a Barcelona’, una campanya del Programa BCN Interculturalitat que recull cinc videoentrevistes a persones de diferents edats i itineraris vitals o migratoris que viuen en la pluralitat lingüística.
El xinès, l’àrab, el soninke, el bengalí, i l’hindi són les cinc llengües que componen la campanya. En el vídeo en parlen sobre els usos i espais que ocupen aquestes llengües així com sobre els vincles emocionals i afectius que s’hi estableixen. Recollim algunes reflexions fetes pels participants en aquest diàleg: Baharu Dembaga Susoko (Olot, 1992), dissenyador gràfic, educador social i director del programa de ràdio “Poesia urbana”; Dunia Saleh (Amman, 1988), llicenciada en psicologia i membre del moviment Alkarama, de dones palestines a la diàspora; i Isa Zhang Yim (Barcelona, 1991), metgessa, mare i membre del col·lectiu d’asiàticdescendents Catàrsia (Barcelona). Són tres:
- El procés d’afirmació i de reconeixement d’una realitat familiar plurilingüe i diversa, sobretot durant les primeres etapes de la vida i, a pesar del racisme social i normalitzat a les escoles: “Quan vam deixar Olot per viure a Barcelona amb el meu germà, al centre ens parlaven amb senyes. El meu germà i jo ens miràvem dient: què diuen? Aquestes coses et fan sentir ràbia i preguntar-te: per què?”, comparteix Baharu. “No volia saber de l’àrab, de la llengua secreta dels meus pares, quan vaig arribar a Barcelona i vaig conèixer a altres persones palestines, vaig canviar”, explica la Dunia.
- La transmissió de la identitat lingüística a través d’una llengua, considerada inútil des d’una perspectiva utilitarista, com una resistència a l’assimilació cultural: “La meva resistència és parlar-li a la meva filla en el dialecte de Xangai. No és fàcil, jo mateixa em frustro, però els meus pares estan contents, se senten més a gust”.
- L’educació en el plurilingüisme i en l’antiracisme com a proposta per a la creació d’espais públics i institucionals i serveis públics oberts i coherents amb una la realitat plurilingüe de la ciutat: “La meva experiència a l’escola va ser incòmoda, perquè quan es tractava de mi, se’m donava un espai des del folklore. Potser caldria començar per educar des de l’antiracisme, i després des del plurilingüisme”, afirma Dunia.
