Educació intercultural en diàleg | Què en pensen els i les alumnes?

L’opinió de l'alumnat en la tasca de construir una escola que vol saber-se intercultural
 
El dimecres 12 de febrer de 2020 va tenir lloc al Casal de Joves Palau Alòs l'activitat 'L'educació intercultural en diàleg: què en pensen els i les alumnes?', la quarta sessió d'aquest cicle dedicat a l'aplicació de la perspectiva intercultural a les escoles que, en aquesta ocasió, va posar sobre la taula el punt de vista dels principals implicats: els i les alumnes dels centres educatius de Barcelona. L'activitat es va iniciar amb les paraules de Khalid Ghali, Comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós, i Maria Truñó, Comissionada d'Educació, de l'Ajuntament de Barcelona.
 
La taula rodona, conduïda per Toni Gassó de Connectats, va comptar amb la participació de S. Bouzzalen (estudiant de 4t d'ESO), N. Sena (estudiant de 3r d'ESO), S. John (estudiant de CFGMig d'infermeria), A. N. El Alaoui (estudiant universitari de bioinformàtica) i M. Moreno (estudiant de primer any de GS).  Per tal de conèixer les seves impressions sobre com s'està gestionant l'educació intercultural des dels propis centres educatius, els i les alumnes ponents, d'orígens i bagatges culturals diversos, van explicar-nos les seves experiències i expectatives al llarg de la seva trajectòria acadèmica.
 
Destaquem del diáleg:
 
  • Un dels punts recurrents a la taula va ser la falta de professorat culturalment divers, i amb formació adient per a gestionar la pluralitat cultural a l'aula i detectar situacions de racisme: "Mai no hem tingut cap professor/a procedents d'altres orígens i/o cultures", coincidien totes. 
  • La conversa va abordar com es gestionava i es promovia la pluralitat cultural en els currículums de continguts escolars. Per exemple, A. N. El Alaoui, nascut al Marroc, comentava: "Les activitats de sensibilització, sovint, no formen part del propi currículum escolar, sinó que es tracten per separat". Per altra banda, M. Moreno, estudiant de 18 anys d'ascendència gitana, reclamava la inclusió de la cultura i la història del poble gitano com a pròpies d'aquest estat, dins dels continguts tractats a classe, i apuntava a la necessitat d'ensenyar matèries com la història, la religió o les ciències socials des d'una perspectiva no etnocèntrica. 
  • Després de visionar un petit reportatge sobre l'Escoleta Antiracista, els i les alumnes també van aprofitar per a compartir vivències pròpies d'assetjament escolar i el seu impacte a nivell psicoemocional, i es va reflexionar sobre el rol d'ells mateixos, de la resta d'alumnat, de les famílies i del professorat per tal d'eradicar-lo. Els i les alumnes també van compartir aquelles pràctiques i experiències a l'escola que els semblaven favorables i que els havien marcat positivament. N. Sena i S. John, per exemple, van parlar sobre activitats i projectes que duen a terme a l'escola en què es treballa barrejant alumnes de diverses aules i en contacte amb altres entitats externes.