El Call de Barcelona
Caminem pels carrers del barri Gòtic assenyalant els vestigis de l'antic barri jueu de Barcelona mitjançant la interpretació de documents de l'edat mitjana.
El 25 d'abril l'Espai Avinyó organitza un itinerari guiat pel barri del Gòtic en col·laboració amb l'associació Mozaika i dinamitzat per Mónica Buzali Kalach. El Call és el sector del barri gòtic que antigament havia estat el barri jueu de la Barcelona medieval i, segons Mozaika, el seu nom té dos possibles orígens: la paraula hebrea cajal que significa 'comunitat' o bé 'carrer estret', del llatí callum.
Encara que es conserven poques proves a la ciutat romana, l'aljama (comunitat jueva) va estar vivint a la ciutat des del segle V a.d.c. Mónica ens condueix pels pocs vestigis de la presència d'aquesta comunitat abans del s. XV d.i.c, advertint que "no tenim molts edificis en peus del Call. Veurem edificis de segles posteriors on aniré indicant què hi havia. La ciutat ha canviat molt i s'ha preservat poc, haurem de fer servir la nostra imaginació".
Sense seguir una línia temporal estricta, ens enfoquem en l'edat mitjana situant-nos entre el Call major, on es va instal·lar la comunitat, seguint pel Call menor, on es van desplaçar els jueus conversos després dels atacs de 1391 i on van viure fins al decret d'expulsió dels Reis Catòlics en 1492.
Durant el recorregut, Mónica posa en dubte llegendes urbanes posteriors a l'expulsió, relats creats en absència de la comunitat jueva d'aquest llavors. Caminem pels carrers on van viure el poeta Moshe Natan, el comerciant Massot Avengena i el rabi Solomon Adret. Molts d'aquests relats sobre els personatges, la vida comercial, social i religiosa del Call van ser recuperats i interpretats posteriorment per les comunitats jueves actuals de Barcelona, gràcies a una extensa documentació de caràcter administratiu, conservada a l'arxiu de la Catedral de Barcelona.
Destaquem algunes reflexions de la ruta, en paraules de la dinamitzadora:
- D'una banda, "en la comunitat jueva del Call barceloní hi havia diferents classes socials, com en qualsevol altra: pobres, rics i classe mitjana. Es dedicaven a tota mena d'oficis, el mateix que la resta de la societat medieval, emparats sota la figura del Rei".
- Quant al plurilingüisme: "El poeta Moshe Natan escrivia en hebreu i en català, això ens indica que, encara que els jueus eren una comunitat petita dins d'una altra comunitat, no vivien del tot aïllats, hi havia relació amb la ciutat i amb les seves llengües", ens explica Mónica molt prop de l'actual plaça de Sant Jaume, on existia el Call major.
- Durant el recorregut ens diu que "l'associació Mozaika és la meva comunitat, dono del meu temps. D'on vinc, de Mèxic, les persones, en general, donen molt temps a la seva comunitat. Igual passava en el Call, que moltes persones s'encarregaven de serveis comunitaris com el de porter".
- I finalment, des de l'actual seu de Mozaika, part d'una antiga casa de la comunitat jueva medieval, Mónica comenta: "Hem estat parlant del passat durant tot el recorregut, però realment estem parlant del present de la comunitat jueva i del seu bagatge històric a la ciutat?".
