El Ruiseñor y la noche: Chavela Vargas canta a Lorca
Nit de cinema, música i poesia per recordar el trànsit entre la vida a la mort.
L'Espai Avinyó, en col·laboració amb Café Las Rudas del Casal de Barri Prosperitat, presenta el cinefòrum "El Ruiseñor y la Noche. Chavela Vargas canta a Lorca", un documental musical dirigit per Rubén Rojo.
Chavela Vargas va viure a Madrid a l'habitació de Federico García Lorca a les Residències d'Estudiants. Va ser visitada per un ocell que portava l'ànima del poeta. Just abans de morir Chavela anhela retrobar-se amb ell. Aquest és el relat del documental musical de Rubén Rojo, que dissol les fronteres entre la realitat i els somnis.
En aquest cinefòrum, dut a terme el passat 19 de juliol, vam posar a dialogar vida i mort, duel i lluita quotidiana, amb veus de la diàspora mexicana i costa-riquenya a la nostra ciutat. En aquesta ocasió ens van acompanyar Joyce Jandette amb la seva poesia i Rosa Sánchez i Héctor Serrano amb fragments del seu espectacle musical Cupaima, dedicat a Chavela.
Ressaltem tres moments de la nit:
- Poesia i música van ser el punt de trobada i fascinació entre Chavela Vargas i Federico García Lorca al final de la vida de la cantant, que els uneixen fins avui segons el documental: “El poeta y yo, los dos insomnes, solíamos pasar horas hablando, escuchando música, cantando o leyendo poesía en voz alta", frase que apareix en el documental.
- Joyce Jandette expressa la importància que té per a ella des de nena la figura de Chavela, en tant que cantaora com a referent de la dissidència sexual i de gènere. Li dedica a la cantant un dels tres poemes que recita en aquesta vetllada, on aprofita per denunciar el feminicidi i la desaparició sistemàtica de dones i nenes a Juárez, Mèxic.
- Just abans de cantar 'La llorona', lletra que va interpretar Chavela en vida, Rosa Sánchez ens explica la llegenda de la siguanaba "coneguda com la cegua a Centre Amèrica", "un espectre de l'abisme", submergint-nos així en la cosmogonia que reflecteixen les cançons populars llatinoamericanes, la seva concepció sobre la vida i la mort, on novament les fronteres entre vida i somni es dissolen.
