El dimecres 8 de juny de 2016, l'Espai Avinyó, amb la col·laboració de SUDS i en el marc del Dia Mundial del Medi Ambient, va organitzar una trobada amb Aura Lolita Chávez Ixcaquic. Jaume Asens, quart tinent d'alcaldia, Eva Herrero, comissionada d'Ecologia i Lola López, comissionada D'Immigració, Interculturalitat i Diversitat van participar de la conferència i l'espai de conversa.

 

Lolita Chávez, a més d'impregnar d'energia la Sala Moragues del Born Centre Cultural, va compartir la seva cosmovisió amb la conferència “LA DEFENSA DEL MEDI AMBIENT DES DE LA MIRADA DEL BON VIURE DELS POBLES INDÍGENES”. A continuació es va obrir un espai de diàleg que va permetre intercanviar reflexions i compartir coneixements i experiències al voltant de les diferents lluites (feministes, indigenistes, ecologistes...) que articulen l'acció de Chávez Ixcaquic.

 

La pròpia Lolita va definir l’activitat com un “diàleg de sabers” i, des d’aquesta perspectiva, va compartir alguns dels eixos centrals de la cosmovisió del seu poble. Una cosmovisió que, sense perdre les seves arrels ancestrals, es connecta amb el present i es projecta cap al futur. En aquest sentit, Chávez Ixcaquic  va afirmar que “vivim el temps dels pobles” i, des d’aquesta convicció, s’articulen les lluites dels pobles originaris d’Ixim Ulew (Guatemala). Unes lluites que, basades en decisions resultants de consultes comunitàries, reaccionen davant l’agressió de poders oligàrquics sobre els seus territoris.

 

Chávez Ixcaquic entén “territoris” de manera àmplia: són espais físics, però també espais d’història, memòria, relacions i vida. Les violències procedents d’empreses transnacionals, doncs, no són només agressions als recursos naturals; ho són també a les persones que tenen cura d’aquests recursos. “Venen als nostres territoris amb decisions ja adoptades, sense reconèixer la nostra condició de pobles que hi viuen, pensen, opinen i prenen decisions”, va explicar l’activista maia. “Per a ells, els pobles originaris som gent “no gent”.

 

“Els pobles originaris no parlem de Medi Ambient, sinó de Mare Terra. I no la defensem perquè sigui nostra, sinó perquè nosaltres som part d’ella”. L’activista, sovint definida com a defensora dels Drets Humans, també va voler matissar aquesta idea: “Defensem els drets de vida, els drets de tot allò que existeix i que configura el nostre món divers”. Considera que “els nostres pobles són estratègics per a la vida; desgraciadament, ho són també per les empreses depredadores amb interessos econòmics a curt termini”. Això afirma que, actualment, “visquem una segona invasió” connectada encara amb dinàmiques colonialistes i que es tradueix en polítiques governamentals “racistes i al servei de les grans corporacions”.

 

Davant d’això, una actitud: “Els pobles originaris no tenim por al neoliberalisme”, va dir l’activista, tot recordant com, amb eines legals, però també de resistència, van aconseguir aturar la Llei Monsanto de cultius transgènics, o una xarxa d’alta tensió planificada per Unión Fenosa. El relat institucional sovint vincula aquestes accions al terrorisme. Però “jo no sóc cap terrorista”, va afirmar Chávez Ixcaquic. “Ja vam viure la guerra, i aquestes no són les nostres dinàmiques. Les dones vam decidir que no volíem parir fills per a la guerra”.

 

L’activista no va parlar només de les accions del seu poble contra les agressions i imposicions externes. Va voler també explicar els seus processos interns: a través de consultes ciutadanes (“ciutadana és per a nosaltres qualsevol persona de la comunitat, independentment de la seva edat”) articulen i cohesionen la seva lluita contra “les empreses de mort”; alhora, les dones lluiten contra un patriarcat “que també és un patriarcat ancestral” instal·lat en la seva pròpia comunitat. “La creativitat”, va explicar Chávez Ixcaquic, “és clau en els nostres processos de pacte i construcció col·lectiva. Als nostres homes, els diem: voleu que cridem contra les empreses mineres? Doncs deixeu de colpejar-nos a casa!”.

 

En aquest vídeo podeu consultar l'entrevista que vam poder fer a Aura Lolita Chávez Ixcaquic en el marc d'aquesta activitat.