Una conversa sobre com dues joves adoptades generen contranarratives a les xarxes socials, visibilitzen el racisme en el món de l’adopció i creen comunitats de suport des de l’autorepresentació.

El 5 de desembre de 2025, l’Espai Avinyó, en col·laboració amb l’Associació de persones adoptades de Catalunya (APACAT), va organitzar una xerrada al Centre Cívic Casa Golferichs. La sessió va tenir com a protagonistes Leyao Rovira i Lihem, activistes antiracistes i creadores de contingut a les xarxes socials, amb la participació de Laia Muñoz (APACAT). El fil conductor va ser l’ús de les xarxes socials com a espai per explicar-se en primera persona, qüestionar els relats hegemònics sobre l’adopció i teixir vincles de suport col·lectiu.

La conversa, iniciada a partir de les preguntes plantejades per Laia Muñoz, va obrir una reflexió crítica sobre els debats que emergeixen en la creació de continguts sobre adopció, les seves possibilitats per trencar estigmes i repensar el model d’adopció, així com les estratègies per generar espais segurs d’acompanyament entre joves adoptades. Les ponents van abordar el racisme estructural i quotidià a través de la mostra de petites càpsules de vídeo, en les quals es ressaltaven respostes davant la soledat i es trencaven silencis que travessen moltes persones adoptades no blanques.

També es van posar en valor les xarxes socials com a eina per construir contranarratives en primera persona, desmuntar imaginaris hegemònics, reforçar el suport mutu i afavorir processos d’empoderament col·lectiu. En el diàleg final amb el públic, s’hi van incorporar veus d’entitats, famílies i persones adoptades, generant un espai d’intercanvi plural. Aquest debat obert va permetre compartir inquietuds, experiències i preguntes al voltant d’un tema fins i tot considerat tabú.

A propòsit, algunes reflexions del diàleg:

• “Quan vaig començar a crear contingut parlava de racisme, però aviat vaig entendre que no es podia separar de l’adopció. L’activisme en adopció ha estat dominat per una mirada blanca. Encara avui, l’adopció es romantitza com un acte de salvació que nega l’agència de les persones adoptades.” — Leyao Rovira
• “Intentar definir la teva identitat és molt complicat quan no encaixes del tot en cap dels dos costats; potser el més honest és acceptar que estàs en procés, situar-te en un punt entremig i entendre que la teva identitat es construeix amb parts de totes dues bandes, i parlar des d’aquí.” — Lihem
• “Tot i que a les xarxes hi ha moments durs de judici extern, de ‘no puc dir-ho a la cara’, parlar d’adopció m’ha permès connectar amb altres persones adoptades i alleugerir el pes que arrossegava de la nena que jo era (...). A l’escola no hi ha prou eines per entendre què necessita un infant adoptat; cal saber què implica i com crear un espai realment segur.” — Lihem
• “Amb el racisme passa una cosa que no passa tant amb el masclisme: encara es vincula ser racista amb ser mala persona. Costa entendre que es pot ser bona persona i tenir actituds o imaginaris racistes, perquè el racisme és estructural, i això a moltes famílies els genera molta resistència i incomoditat.” — Leyao Rovira