Sobre el paper de les biblioteques en la reparació històrica i la visibilització del moviment de reivindicació social i laboral del poble gitano.

El 25 de maig de 2025, en el marc de la Fira Literal, l’Espai Avinyó, en col·laboració amb la Biblioteca Trinitat Vella-José Barberó i amb la Biblioteca Les Roquetes - Rafa Juncadella, va presentar una nova sessió del cicle Biblioteques Expandides, amb la voluntat de repensar el paper de les biblioteques públiques com a espais oberts a la memòria, la diversitat cultural i els moviments socials. La xerrada va començar amb la presentació de la Biblioteca Trinitat Vella, amb una línia de treball centrada en els moviments socials, i de la Biblioteca Les Roquetes, que compta amb un fons especialitzat en el poble gitano.

La sessió va ser dinamitzada per Pedro Casermeiro, divulgador de la cultura i la història romaní, i per Antonio Cortés, activista i sindicalista gitano. Pedro va obrir la conversa aportant una mirada crítica sobre la persecució històrica del poble gitano per haver defensat una forma de vida diferent, basada en el nomadisme i l’autonomia econòmica, i sobre com les lleis han buscat convertir-lo en mà d’obra barata o esclava. També va destacar la participació del poble gitano en les lluites obreres del segle XX i va assenyalar la segregació urbana i racial viscuda durant el franquisme.

Per la seva banda, Antonio Cortés va reflexionar sobre la necessitat urgent d’un canvi de paradigma social que vagi més enllà de les accions individuals i es concreti en polítiques públiques de reparació envers el poble gitano. Va defensar una altra manera d’entendre el treball i el temps, pròpia de la cultura gitana, on es prioritzen la vida, la cura i el benestar col·lectiu per sobre de la lògica productivista. Segons ell, aquest model alternatiu beneficiaria no només el poble gitano, sinó tota la societat.

Destaquem algunes reflexions del diàleg:

• “Quan parlem del temps del treball, no parlem de treballar com ho entén el sistema payo; parlem de fer coses (keras buti), i això vol dir produir per viure, no viure per produir.” – Antonio
• “Amb el moviment de les poblacions rurals cap a les grans ciutats, molts gitanos van formar part de les lluites obreres, perquè precisament el que el poble gitano mai ha volgut és l’explotació laboral. Després, durant el franquisme, es va produir un procés de segregació racial i de classe: les persones gitanes eren reallotjades en barris com La Mina, pensats exclusivament per a gitanos i per a aquells que encaixaven en la categoria de vagos y maleantes.” – Pedro
• “El sindicalisme gitano és portar una mirada gitana a la feina, l’educació, la sanitat i la justícia. Parlem de corralas, cures compartides i adaptar la feina a la vida. Allò que ara es reclama com la reducció de la jornada, el repartiment de la feina o la dignificació de les cures ja forma part de la cultura gitana des de fa segles. El que dignifica no és l’ocupació, sinó cuidar, aprendre i estar amb la família.” – Antonio
• "Tenim un fons ric a les biblioteques, però hauria de ser-ho molt més. Autors i autores que han escrit poesia i narrativa reivindicativa, que posen sobre la taula una altra manera d’entendre el món. Mateo Maximoff, per exemple, hauria de tenir una biblioteca pròpia a Barcelona." – Pedro. 

Fruit de la revisió del fons bibliogràfic de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona, s’ha elaborat un llistat de títols que es poden consultar i demanar gratuïtament. També s’ha elaborat un altre llistat amb nous títols que seria interessant que les biblioteques poguessin adquirir per posar-los a disposició del públic. Podeu consultar-los aquí.