Geografies tèxtils | Cartomàncies

Un taller sinestèsic per incorporar al brodat el reconeixement amb la terra i el territori. 

La sessió del 9 de juliol de 2025 al Museu Tàpies, en el marc del cicle Geografies Tèxtils, coorganitzat per l’Espai Avinyó amb Acció Comunitària, va comptar amb la col·laboració del Museu Tàpies i de l’artista Antonio Monroy (Mèxic, 1984), artista visual pluridisciplinari que viu i treballa entre el camp i la ciutat. La trobada va començar amb una invitació d’Antonio Monroy per entrar i compartir l’univers de Marta Palau (Lleida, 1934 – Ciutat de Mèxic, 2022), en el marc de la seva exposició al Museu Tàpies.  

La manera de Palau de treballar sovint amb fang, fibra i tèxtil ens recorda que tocar la matèria és també una forma d’evocar històries, resistències i geografies viscudes, especialment des de la mirada de les dones i dels desplaçaments territorials, cosa que l’Antonio va aprofitar per incorporar a la sessió. Ens va proposar una aproximació col·lectiva al fang, on va compartir un somni personal que ens va obrir les portes a una exploració sensorial guiada per colors, formes i textures, convidant-nos a connectar amb la matèria des d’una experiència íntima i compartida.  

Un cop treballat el fang, vam fer empremtes sobre tela, i a partir d’aquí es va obrir un espai íntim per connectar amb les mans de cadascuna a través de l’argila. Per la segona part del taller, Monroy ens va convidar a traslladar aquestes sensacions al paper quadriculat, convertint-les en patrons gràfics de colors que, tot recordant l’experiència viscuda, podrien esdevenir brodats de punt de creu. Sense pretensions tècniques, la proposta va obrir un espai compartit per activar la imaginació i la connexió amb la terra i el territori. 

Aquí algunes intervencions durant el taller: 

  • “El taller el dividim en dos moments. El primer és una exploració de les sensacions, la memòria i els efectes visuals que ens provoca el contacte amb la terra. El segon és una forma de vessar-ho gràficament, a través de dibuixos que connectin amb el punt de creu i les seves significacions.” - Antonio Monroy. 
  • "És clau aquest vincle de reconeixement amb la terra. Més enllà d’haver trencat la relació amb la terra originària, de no haver nascut aquí i créixer en un altre lloc, cal entendre que tot això forma part d’un projecte de fa segles que, essencialment, ha buscat desposseir-nos d’aquesta relació, a través de les migracions forçades i els buidaments.” - Antonio Monroy. 
  • "Vaig somiar, no fa gaire, que les meves mans es trobaven. Primer n’apareixia una, després l’altra, i amb elles sorgien colors. Procurem la nostra pròpia imatge o record, intentant donar color a aquelles textures del fang, a aquelles mesures, a aquelles sensacions.” - Antonio Monroy. 
  • “Després de modelar la palma amb l’argila, mantenint una recerca onírica, passem a recordar els colors que van aparèixer en tocar la terra. A partir d’aquests, crearem patrons: combinacions lliures i intuïtives que traçarem sobre paper quadriculat, marcant-les amb una creu perquè més endavant es puguin traslladar al brodat.” - Antonio Monroy.