Geografies tèxtils | Vestits de festa i celebració

Vestits de festa que revelen maneres d’organitzar la vida de manera comunitària i intercultural en les cultures marroquines, del poble gitano i de la diàspora palestina. 

El 14 de maig de 2025, l’Espai Avinyó - amb la col·laboració del Servei d’Interculturalitat de Sant Andreu i Acció Comunitària - va organitzar una xerrada al Centre Cívic Baró de Viver, en el marc del cicle Geografies Tèxtils i com a espai d’intercanvi entre grups de costura del districte de Sant Andreu.  

Amb l’objectiu de reconèixer la pluralitat dels vestits festius a la ciutat des d’una mirada intercultural i emocional, es van organitzar tres taules rotatives per aprofundir en la vivència situades d’Asma Ismail Amlih, activista palestina i tallerista de brodat; Elisabeth Fajardo Santiago, membre de l’Associació Gitana del Bon Pastor; i Rahma Talbi, integradora social i coneixedora dels teixits amazics. La sessió es va tancar amb un espai obert de conversa dinamitzat per la Daniela Martínez, on les persones assistents van compartir reflexions i emocions. 

A la taula de la Rahma, vam sentir com la vestimenta tradicional marroquina - amb influències amazigues, àrabs i andalusines - és molt més que una peça de roba: és identitat plural, història i patrimoni viu. En el cas de l’Elisabeth, es va reivindicar la manera com el seu poble ha sabut preservar la seva cultura, i com els vestits de pedreria que es llueixen a les bodes gitanes a Catalunya esdevenen espais d’innovació i creativitat. Per part de l’Asma, que va compartir un vestit heretat de la seva mare i una foto d’una boda palestina al carrer, vam recórrer la seva història i polítiques de resistència a través del brodat tradicional palestí.  

Destaquem algunes reflexions de diàleg: 

  • “Cada fil, cada peça, porta la memòria de pobles sencers: la cultura amaziga, amb la seva riquesa ancestral; la cultura àrab, amb les seves teles de Damasc i la difusió de l’islam; i l’empremta andalusina, molt present al nord. Per això, portar avui una caftà, una gandora o una jellaba no és només lluir una peça bonica, sinó reivindicar un patrimoni cultural viu, que continua transformant-se amb nosaltres”. - Rahma Talbi 
  • “Fa més de 600 anys, quan el poble gitano va arribar a la península, érem totalment lliures, vestíem com volíem, però els Reis Catòlics ens van voler imposar les seves lleis i tradicions. Per a nosaltres, els vestits de casament són molt importants, perquè mantenen les nostres costums. A Catalunya els innovem amb vestits plens de pedreria, deixant-nos influenciar també per la moda”. - Elisabeth Fajardo Santiago 
  • “Viure en un camp de refugiats és molt difícil, sí, perquè és molt dolorós haver-se d’exiliar. Però, al mateix temps, també és ric. Jo distingia els vestits de Nablús, de Hebron, del Nakab, perquè la gent venia de molts llocs diferents i s’havien concentrat en un espai molt petit. Això fa que mantinguin la seva cultura i costums. Cada persona hi aporta el seu granet de sorra per fer celebracions i activitats conjuntes. És com un ram de flors de molts colors”. - Asma Ismail Amlih 
  • “Darrere d’un vestit que ens ha mostrat l’Elisabeth, hi ha un grup de cusines que fan possible tota la boda. Darrere dels vestits de la Rahma, hi ha la seva mare, la seva paciència i transcendència. A Palestina, com ens explicava l’Asma, són diferents dones les que fan el patró: cadascuna cus una part, i després s’uneixen. Aleshores, els teixits, la roba que portem, parlen també d’una memòria comunitària i de com volem viure, dins del territori i també fora, quan ens toca marxar”. - Daniela Martínez