Grec festival | El llegat de las músiques negres
Les veus d'artistes de la diàspora africana es reuneixen en un espai de diàleg, organitzat per l'Espai Avinyó, per donar resposta a com s'ha transmès aquest llegat.
Aquesta activitat forma part del “Cicle Colonialitat, Racisme i Creació” (Festival Grec, 2021); un cicle de debats plantejat com una oportunitat per a reiniciar una conversa inacabada entre afrodescendents i africans, i entre aquests i la ciutat en la qual viuen. A més, pretén despertar la curiositat i aportar coneixement i experiències transformadores tant per als creadors de diferents generacions com per al públic.
El passat 6 de juliol, en el marc del festival Grec 2021, l’Espai Avinyó, Ràdio Africa Magazine i el Centre Cultural Albareda van proposar una jam i espai de diàleg amb les veus d’artistes de la diàspora africana a Barcelona per reflexionar sobre: Quin és el llegat de les músiques negres a Barcelona? Amb la conducció del periodista musical Daniel Madjody, vam poder conversar i gaudir de les històries, veus i ritmes d’Arema Arega, Crotchet Fiona, Fanta Cissoko, Joe Psalmist y Marc Ayza.
Amb els seus diversos bagatges migratoris, genealogies i formes de transmissió musical, vam poder identificar diverses lògiques de resignificació musical que s’han dut a terme a Barcelona.
- Fanta Cissoko, va ressaltar la importància de la resistència cultural que implica l’hàbit ancestral de narrar històries a través de la música. Amb aquesta idea, Crotchet Fiona, va valorar les referències musicals de la infantesa i del context d’origen d’aquestes músiques i el fet de posar-les en conversa amb la poesia i el rap. Davant d’això, Joe Psalmist, convida a fer un exercici de memòria sobre les arrels africanes dels gèneres musicals contemporanis que, com el cas del blues o el jazz, moltes vegades no son reconeguts.
- Marc Ayza va reflexionar sobre el rol de la música per a connectar amb “mi gente” més enllà de la idea o pertinència a una nació i, Arema Arega, ens va explicar que quan cantem músiques negres, estem acceptant un regal o un “paquet” que ens fa entrar en un canal de creació musical on no hi ha marxa enrere.
- Finalment, ens vam preguntar: quins reptes o tipus de futurs podem imaginar col·lectivament per a la creació d’espais de musicalitat vius a la ciutat? En aquest sentit, es va posar sobre la taula la necessitat de trencar amb el biaix occidental dels conversatoris de músiques superiors, ja que molts d’ells, no comprenen que, quan parlem de música afrodescendent, la idea musical té un motiu rítmic i no melòdic, que implica pensar des d’un altre lloc quan cantem o seguim el ritme. Hi ha un menyspreu a aquest tret característic d’aquestes músiques que cal desmuntar.
