Guinea: el franquisme colonial
L’anomenada Guinea Espanyola, que va ser colònia d’Espanya del 1858 al 1968, va suposar més que un colonialisme. La mostra explica com el règim franquista va imposar a la colònia de Guinea Equatorial la ideologia nacional-catòlica. En aquest territori la dictadura franquista va veure agreujada una situació marcada pel racisme.
El dimarts 26 de novembre de 2019 va tenir lloc a l'Espai Avinyó la inauguració de l'exposició 'Guinea: el franquisme colonial', un acte que va comptar amb les paraules de benvinguda de Khalid Ghali, Comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l'Ajuntament de Barcelona. Després de la introducció d'en Jordi Font, director de Memorial Democràtic, en Gustau Nerín, comissari de la mostra, va presentar-nos i contextualitzar-nos la seva proposta: una col·lecció de plafons amb text i imatge que visibilitza aquest capítol desatès de la recent memòria colonial.
Aprofitant l'acte inaugural de 'Guinea: el franquisme colonial', vam obrir un posterior espai de diàleg amb Gustau Nerín i Eric Memba, membre de l'associació Hibiscus i Black Barcelona, amb la conducció de l'arquitecta Laida Memba.
Els diferents panells de l’exposició s’organitzen per blocs: el falangisme, l’educació, el nacional-catolicisme, l’ocupació i l’autoritarisme, la repressió, l’abús com a sistema, la lluita anticolonial, la política contra el colonialisme, la submissió i el canvi de rumb per les pressions descolonitzadores de l’ONU. La conversa va posar al centre de la taula les conseqüències d'aquest doble capítol de la història de Guinea Equatorial, des de l'època de la colonització, passant pels anys de la independència, fins a l'escenari actual. Destaquem del diàleg:
- Gustau Nerín ens va relatar com el procés de construcció del nou estat de l'excolònia es va fer a imatge i semblança del model dictatorial franquista, que s'havia imposat prèviament amb la colonització, i els efectes que això va comportar en la vida quotidiana dels equatoguineans.
- A partir d'una projecció, Eric Memba va donar-nos dades per a entendre en profunditat l'agreujant del franquisme a Guinea en comparació amb altres països africans també colonitzats, pel que fa a les relacions polítiques internacionals, la dificultat per accedir al coneixement i la literatura històrica que s'estava produït al continent, la forta pressió militar, o la manca de llibertat de premsa, propis d'un model dictatorial.
- Els ponents de la taula i el públic assistent van coincidir en el fet que, encara avui dia, el supremacisme intel·lectual de la població blanca segueix permeant les ments dels equatoguineans/es, i es posa de manifest la necessitat de, per una banda, continuar amb el procés de construcció de la nova Guinea, més enllà del model colonial i franquista, i de l'altra, prendre la responsabilitat política i històrica per a visibilitzar el que va generar el franquisme colonial en aquest país del continent africà.
