Una història de vida de tres generacions on es reflexiona sobre els encreuaments entre racisme, classisme i gènere des d'una perspectiva històrica i interseccional.

L'Espai Avinyó presenta el monòleg Índia al Centre Cívic Cotxeres Borrell, realitzada per la directora, intèrpret, investigadora escènica i docent de dansa, Mar Ortiz.

Índia és una obra de dansa-teatre que recorre la història de vida de tres dones: l'àvia, la mare i la filla. L'àvia és una dona wichí, poble originari supervivent del genocidi indígena en el Chaco argentí. La mare és una teixidora que sobreviu una situació d'explotació laboral. La filla reuneix en el seu cos passat, present i futur donant compte de les vastes i complexes relacions entre racisme, força de treball i gènere.

Amb Índia vam ser testimonis d'un viatge a les arrels, un manifest sobre com els cossos marrons parlen de la història ocultada per la narrativa hegemònica i la colonització d'Abya Ayala. Després, en acabar l'obra, vam tenir un col·loqui dinamitzat per Úrsula Santa Cruz, psicòloga, formadora i facilitadora de grups, creadora d'un taller d'escriptura autobiogràfica i investigadora d'origen peruà.

Compartim amb vosaltres algunes reflexions recollides del diàleg:

• Sobre el procés de concepció d'Índia Mar Ortiz planteja: "Tenia una urgència per comprendre el cos obrer de la meva mare des de la dansa. De comprendre quant pesa un record, com li va preguntar la coreògrafa Natalia Martinera a un obrer del port: Quant pesen els records de la meva mare treballant amb la seva màquina de cosir?".
• I continua: "Quan el 2020 sorgeix el moviment Black Lives Matter es comença a parlar de racisme a Argentina, llavors em trobo amb Identidad Marrón (Manifiesto Marrón), identitats al marge de l'hegemonia blanca del país i comprenc que tota la meva vida havia viscut racisme, comprenc la meva situació d'explotació laboral aquí".
• Úrsula Santa Cruz comenta que "els estats nació busquen amb les seves polítiques incloure i no reconèixer els pobles originaris com a tal". Destaca també com "en les nostres històries de migració està el fet polític: els sistemes d'opressió, el capitalisme i el colonialisme estan presents. A través de l'art totes podem connectar amb aquests cossos polítics i històrics".
• Sobre la difusió de l'obra, Mar Ortiz explica que "en venir aquí tenia molts somnis de realitzar-me com a ballarina i he trobat que el món de la dansa està molt tancat per a persones com jo, és una pena perquè podríem intercanviar experiències. A mi em va acollir el teatre social".