Interculturalitat LGTBI | Aterrant l'homonacionalisme. Com s'expressa a Barcelona?
El dijous 20 de febrer de 2020 es va celebrar la taula rodona Aterrant l’homonacionalisme. Com s’expressa a Barcelona?, amb Núria Sadurní, activista lesbofeminista i investigadora psicosocial; Kenza Benzidan, investigadorx en sexualitats dissidents; Rodrigo Araneda, president d’ACATHI; Bernat Aragó, membre de la Crida LGBTI i BDS Catalunya que va servir de marc al cicle Interculturalitat LGTBI.
Destaquem del diàleg:
- L’homonacionalisme és un fenomen que representa un nou estadi de la colonialitat com a fet constituent de la modernitat occidental, com una forma d’ordenar les relacions geopolítiques a través d’instrumentalitzar les lluites i drets LGTBI arreu del món, i de crear un ordre global basat en “civilitzats versus bàrbars” on el baròmetre de la civilització són alguns elements de les reivindicacions LGTB+ d’un context eurocentrat, explicava Núria Sadurní.
- La taula va aterrar l’homonacionalisme en el context de Barcelona, analitzant com s’expressa de diverses formes racistes en l’àmbit de l’educació afectivosexual on sovint hi ha una creença generalitzada per part de docents de què “els àrabs són més masclistes i lgtbifòbics” explicava Kenza.
- En relació amb la complicitat i la relació sovint acrítica d’un sector del moviment LGTBI de Barcelona amb la indústria cultural i les estratègies de pinkwashing d’Israel que, en paraules de Bernat, es tracta “d’un Estat que utilitza els drets de les persones LGBT+ per desviar l’atenció sobre les violacions de drets i els abusos constants que comet contra les persones palestines”. En aquesta línia el ponent va explicar la campanya ELAI que des de la cultura, pretén crear espais lliures de racisme i de complicitats, animant al centre LGTBI de Barcelona a adherir-s’hi.
- Per altra banda, Rodrigo Araneda, president d’ACATHI va plantejar que és més fàcil abordar els temes de diversitat sexual i de gènere amb entitats que treballen en l’àmbit de la migració i no al contrari, és a dir, que les entitats per la diversitat sexual i de gènere no prenen com a seves les necessitats dels col·lectius migrants que tenen a veure amb la llei d’estrangeria, refugi i acollida.
