Interculturalitat LGTBI | L’orientalisme en el desig homoeròtic
Quines són les implicacions de la mirada orientalista en la cultura, l'art, la política, la sexualitat i el desig homoeròtic?
Dimarts 27 d’octubre de 2020, es va presentar la xerrada virtual ‘L’Orientalisme en el desig homoeròtic’, en el marc del cicle Interculturalitat LGTBI. Diàlegs per a una memòria plural. Diana Al-Rahmoun ens va proposar una detallada reflexió literària sobre les implicacions que va tenir la producció cultural del Magrib en els anys cinquanta, en la construcció de l’imaginari homoeròtic i la resignificació de conceptes com l’alliberament i el desig sexual, concretament en obres d’autors com Paul Bowles i la Generació Beat.
L'orientalisme com a camp d'estudi i mirada occidental que afecta els imaginaris culturals presents en l'acadèmia, la geopolítica, el cinema, la literatura, el desig i la sexualitat, ha suposat la creació de la dualitat Occident i Orient, partint el món en dos pols aparentment oposats. Això ha suposat la invenció d'estereotips i estigmes que han creat una imatge bastant generalitzada, incorrecta i negativa de les comunitats que conformen l'anomenat Orient.
Destaquem del diàleg:
- Al-Rahmoun va exposar breument la genealogia del concepte orientalisme, entès com aquell estudi que va derivar de les escriptures dels religiosos i els seus intents d’evangelització de colònies europees al segle XX, acompanyat de les traduccions de l’Alcorà al segle XII, i finalment en la creació de departaments especialitzats en orientalisme en universitats europees, a partir del segle XVII. L'orientalisme com a camp d'estudi i mirada occidental que afecta els imaginaris culturals presents en l'acadèmia, la geopolítica, el cinema, la literatura, el desig i la sexualitat, ha suposat la creació de la dualitat Occident i Orient, partint el món en dos pols aparentment oposats. Això ha suposat la invenció d'estereotips i estigmes que han creat una imatge bastant generalitzada, incorrecta i negativa de les comunitats que conformen l'anomenat Orient. Països com Anglaterra, França o Estats Units representen a l’orient mitjà i llunyà, i el sud d’Àsia com a estrany, inferior i incivilitzat, per la qual cosa va portar al fet que Europa s’autodefinís en oposició, com a lògica, superior i civilitzada. D’aquesta manera, es podia justificar la imposició del poder occidental sobre Orient. L’orientalisme, doncs, “encapsula cultura, religió i etnicitat de comunitats en una amalgama d’estereotips i reduccions simplistes, deshumanitzant a la gent que forma part d’aquestes comunitats”.
- Aquest imaginari i mirada va ser la que, tal com demostra Al-Rahmoun, va perpetuar l’escriptor i compositor nord-americà Paul Bowles, en la seva descripció del Marroc, país en el qual va viure cinquanta-cinc anys fins a la seva mort. La seva obra, dirigida a un públic occidental, ensenyava des del seu punt de vista com era viure a Tànger a partir dels anys cinquanta. Aquesta segueix en el nostre imaginari col·lectiu, i perdura en com veiem la regió. Com va dir Said sobre aquest tema “Orient va ser orientalitzat no només perquè es va descobrir que era oriental, seguint els estereotips d’un europeu mitjà del segle XIX, sinó perquè també es va poder aconseguir que ho fos, és a dir, se li podia obligar a ser-ho”, i és per això que tals invencions van crear una realitat.
- Cal esmentar que Bowles també es rodejava amb altres autors de la Generació Beat, un moviment literari, els valors dels quals van inspirar als hippies, i la influència del qual segueix sent palpable avui dia. Ells exploraven la religió, l’espiritualitat, les drogues i la sexualitat, i sovint feien viatges a Tànger. L’autor marroquí Mohammed Chukri, va conèixer a Bowles i a altres coetanis com William Borroughs, Truman Capote o Allen Ginsberg i va escriure diversos llibres sobre ells, dient que aquesta gent venia a Tànger per “els nois i les drogues”. Ell deia que romantitzaven la ciutat, fins i tot la mitificaven, alhora que menyspreaven a la seva gent, tractant a Tànger de bordell, a la disposició de les persones occidentals. Com podem contrarestar aquestes narratives? Al-Rahmoun planteja que la millor forma de donar-li la volta a aquest orientalisme en la literatura és usant l’autorepresentació com a eina, llegint i difonent a escriptors autòctons com el marroquí Abdelá Taia, autor de El que es digno de ser amado on articula una crítica a la visió colonial d’entendre el desig i la sexualitat que es produeix des de la literatura occidental.
