Jardins Bioculturals: De col·leccions botàniques a refugis de biodiversitat

Un espai per reflexionar sobre la història dels jardins botànics i la necessitat de canviar les narratives davant la crisi climàtica i de pensament.

Dissabte 28 de setembre, l’Espai Avinyó va organitzar una visita i xerrada al Jardí Botànic de Barcelona, amb la col·laboració de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic i el Museu de Ciències Naturals- Jardí Botànic de Barcelona. Per la visita vam comptar amb la guia d’en Pere Vives i, per la xerrada, amb Helen Torres.

El Jardí Botànic de Barcelona, situat a Montjuïc i amb una superfície de 14 hectàrees, ofereix una experiència canviant al llarg de les estacions. Inaugurat el 1999, està dedicat a la preservació i difusió de la flora de cinc regions mediterrànies. Segons Pere Vives, més enllà de la jardineria, "el jardí es compromet a mostrar les plantes en el seu entorn natural", destacant la importància de conservar aquests ecosistemes vulnerables.

Durant la visita, es va reflexionar sobre conceptes com espècies "invasores", "colonitzadores" o "autòctones", així com el gabinet Salvador. A través del cas de la Salvia rosmarinus, es van abordar els debats actuals dins la comunitat científica sobre l’impacte de les taxonomies i la denominació d’espècies, entre altres qüestions.

Després de la visita (min 45:26 del podcast), Helen Torres ens va convidar a reflexionar sobre com els jardins botànics, nascuts com a jardins imperials, poden ajudar-nos a repensar la nostra relació amb la natura. Ho va fer a través de la revisió de conceptes com la simbiosi, que implica relacions continuades entre organismes d'espècies diferents, la naturocultura, que uneix natura i cultura, i la diversitat biocultural, que ens ajuda a comprendre com les nostres accions transformen el paisatge i les múltiples formes de vida que habiten un jardí, més enllà de l'estètica.

Destaquem algunes de les reflexions més rellevants del diàleg:

  • "Els jardins botànics, avui espais de conservació i estudi, van néixer com a eines colonials per domesticar plantes i servir als interessos imperials. Aquesta relació amb la natura ha contribuït a la creació de monocultius i a la indústria de plantacions, factors clau en la crisi ecològica actual", explica Helen Torres.
  • "L'arribada dels conqueridors al segle XV va transformar els paisatges en territoris colonials dedicats al monocultiu, treballats per mà d'obra esclavitzada. Aquesta ruptura va afectar les relacions de les poblacions autòctones amb els seus paisatges culturals, deixant-nos sense les eines per llegir ni cuidar els paisatges actuals", continua Torres.
  • I proposa: "Avui repetim la narrativa de controlar la natura, considerant-la un recurs separat dels humans. Si en lloc de parlar d’invasió o control parléssim de simbiosi, equilibri, adaptabilitat, mutabilitat i resiliència, la nostra percepció canviaria."
  • “El col·lectiu Eixarcolant ens ensenya a 'eixarcolar', un verb que transforma les males herbes en espècies adaptades al nostre entorn, útils com a aliment o medicament. Això és essencial per preservar la biodiversitat i assegurar la viabilitat agrícola en un context de canvi climàtic, on hem perdut un 75% de la biodiversitat cultivada en els darrers 50 anys", comenta Torres al final de la xerrada.

Compartim la bibliografia recomanada per Helen Torres per aprofundir en els conceptes treballats durant la sessió:

  • Margulis, Lynn. ¿Qué es la vida?, 1996, Tusquets (simbiosi, simbiogènesi, endosimbiosi).