Kombutxes i fermentacions
Transformar la dimensió emocional, política i poètica de la fermentació des d'una perspectiva crítica amb la indústria alimentària.
L'Espai Avinyó, amb la col·laboració del Centre Cívic Torre Llobeta, realitza una conversa i taller de fermentació a la fresca dinamitzats per la creadora i fermentadora Silvana Lastra Melendro i l'antropòloga, també fermentadora, Arantza Begueria.
En la conversa, Arantza ens convida a reflexionar més enllà de la fermentació com a sinònim de salut, per deixar d'abordar-la des del que en antropologia es denomina la "medicalització de l'alimentació", quan es contempla l'aliment únicament pel seu valor nutricional i s'oblida la seva dimensió emocional, plaent, política, social i poètica.
Des d'aquesta perspectiva, l'alimentació implica preguntar-se primer d'on ve el que consumim, com s'ha elaborat i en quines condicions. Per tant, implica poder decidir, malgrat la indústria alimentària i el seu afany d'higienista, com podem col·laborar millor amb els microorganismes que som, ja que en els nostres cossos hi ha més cèl·lules microbianes que humanes, comenta Arantza Begueria.
En el kombutxa, el microorganisme que col·labora en la fermentació s'anomena "SCOBY" (Symbiotic Culture Of Bacteri and Yeast: Cultiu Simbiòtic de Bacteris i Llevats), que Silvana Lastra defineix com "comunitat simbiòtica" o "bicho", el nom del seu projecte. El procés simbiòtic de la fermentació, per tant, és una eina política per fer comunitat, un camí accessible per a tothom, un sistema d'aprofitament i una metàfora de la vida i la mort.
Compartim més reflexions del diàleg:
- "Moltes fermentadores repeteixen que en els nostres cossos existeixen més cèl·lules microbianes que humanes. Per a mi, això és polític perquè trenca amb la idea occidental de l'individu aïllat", comenta Arantza Begueria.
- "La fermentació del kombutxa ha estat un punt de partida per experimentar amb altres processos com la deshidratació o l'aprofitament: peles d'aliments per fer tempeh, per exemple, o posar-li el kombutxa parmesà i el que trobis a mà", diu Silvana Lastra Melendro.
- "La indústria alimentària separa al conreador del seu cultiu, a l'ésser humà de l'aliment i de la seva capacitat de cooperar amb altres entitats per produir-ho. Fermentant aprens els paranys del sistema, ens priven de microorganismes necessaris per a la vida", comenta Arantza.
- "No podem anar-nos-en sense reiterar que aquests microorganismes són immortals, que a pesar que se'ns hagi espatllat un ferment continuen vius i que pots relacionar-te amb alguna cosa que fa més de mil anys que està al planeta", comenten ambdues.