La identitat lingüística com a realitat biogràfica i cultural
Les llengües són, de manera intrínseca, vectors de comprensió i de relació amb el món. Per aquest motiu, les llengües maternes tant les parlades per milions de persones com per algunes desenes, són un patrimoni i una font d’identitat que cal preservar. El reconeixement de tots els idiomes és decisiu per respectar i posar en valor totes les identitats i cosmovisions que s’hi representen i expressen. El bengalí, el romanó o el gallec van ser algunes de les llengües que van poder sentir en aquesta activitat, i vam analitzar el paper que juguen en la identitat dels seus parlants.
El dijous 22 de febrer de 2018, en el marc del Dia Internacional de la Llengua Materna i de la mà de Linguapax International, vam organitzar aquesta jornada per escoltar les veus de persones de diversos contextos culturals que ens van explicar com és la vivència de les seves llengües maternes en un context com el català.
Van obrir les jornades Lola López, comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l'Ajuntament de Barcelona, Maharul Islam, president de l'Associació Cultural i Humanitària de Bangladesh a Catalunya, i Rita Marzoa, periodista. A continuació vam gaudir d'una taula rodona, moderada per Mònica Pereña, presidenta de Linguapax, amb barcelonins i barcelonines que van compartir les vivències de les seves respectives llengües maternes: Suso López, Agnès Agboton, Seo Cizmich i Sanja Rahim.
Com a acte central, Luis Cárcamo-Huechante, especialista en literatura i cultura indígenes, va oferir un espai de diàleg on va compartir la cosmovisió maputxe i la lluita del seu poble per preservar la seva cultura i llengua. Durant el matí els músics Marcos Ricetti i Alejandro Leguizamo van interpretar les cançons 'La balanguera', 'La canción del jangladero' i 'Non ti scordar di me'. Gala Pin, Regidora de Participació i Districtes i Regidora del Districte de Ciutat Vella, va destacar l'orgull que suposa per Barcelona la seva pluralitat lingüística.
