La OAR desde casa | El novè mes de l'any: el Ramadà
El Ramadà, més enllà del dejuni i la harira
El dimecres 27 de maig de 2020 es van acabar dos cicles d’activitats: el novè mes de l’any, el Ramadà, organitzat per l’Espai Avinyó i l’Oficina d’Afers Religiosos, i l’OAR #desdecasa. Ambdós cicles van concloure amb una única activitat, en format de debat, sobre el mes del Ramadà i com aquest any s’ha viscut a Barcelona, i a molts altres llocs, d’una manera diferent a causa del confinament.
Després d’una introducció a la celebració del Ramadà per part d’Ariadna Solé Arrarás, antropòloga i tècnica de l’OAR, els quatre protagonistes de les converses en directe que van tenir lloc els dilluns anteriors van participar en el debat. Al debat, conduït i moderat també per Ariadna Solé, vam poder tornar a trobar Uassima Boutaliss, portaveu i encarregada de comunicació del Centre Cultural Islàmic de Sants, Ahmed Nasser El Alaoui, portaveu de Joventut Multicultural Musulmana, Cristina Vilaplana, educadora social i membre de l’Associació de Dones Musulmanes a Catalunya, i Houssain Labrass, islamòleg i president de l’Institut Teològic d’Estudis Islàmics a Distància.
Durant la conversa es va parlar sobre diverses qüestions entorn del Ramadà que van sortir en els directes i d’altres que havien quedat pendents. El Ramadà, com diuen els seus protagonistes, “no és la harira ni és el Marroc” (en referència als costums propis d’aquest país). El Ramadà és molt més que un dejuni, una gastronomia o un país concret; és el mes en què es va començar a revelar l’Alcorà i és el quart pilar de l’islam, que convida a la introspecció, a fer balanç dels propis valors i a aturar-se a reflexionar. Houssain Labrass deia que el Ramadà és “el silenci del cos”, una pausa, un moment d’harmonitzar-se amb el medi natural, introspectiu, que desperta la solidaritat, la sensibilització i l’observança. Cada dia del mes del Ramadà són valuosos i importants, però en destaquen dos: La Nit del Destí o laylatu l-Qadr, segons va explicar Cristina Vilaplana, és la nit en la qual es van revelar al profeta Muhàmmad les primeres paraules de l’Alcorà. No hi ha acord sobre la data exacta, però, per convenció, se celebra els últims deu dies del mes del Ramadà. I l’‘îd al-fitr, el dia final del Ramadà, en què la celebració familiar i comunitària té el punt més àlgid.
Destaquem del diàleg:
- La dimensió comunitària és una de les característiques principals del Ramadà i un fet universal en totes les celebracions del Ramadà d’arreu del món. Com explica Ahmed Nasser, es desperta la consciència col·lectiva, l’empatia i la solidaritat, que es trasllada en molts aspectes. Materialment, un d’aquests aspectes és la zakât al-fitr, l’almoina que extreu el cap de família abans que s’acabi el Ramadà i que consisteix en l’equivalent a un àpat per cada un dels membres de la unitat familiar.
- Com diu Houssain Labrass, el Ramadà és un despertar de la consciència de l’individu. Aquesta solidaritat també s’ha despertat enguany encara amb més força. Uassima Boutaliss explica que han continuat fent l’iftâr (trencament del dejuni) que habitualment organitzen cada vespre a la mesquita, en aquest cas per emportar. Entre 100 i 160 persones l’han recollit cada dia al Centre Cultural Islàmic de Sants. A Barcelona, com en altres llocs, no s’ha pogut gaudir dels iftârs comunitaris, en què es convidava a participar també les veïnes i els veïns no musulmans, les amistats i la família, i és per això que potser la companyia ha estat el que més han trobat a faltar. Houssain Labrass explica que, per exemple, la pregària del tarâwih (pregària optativa —sunna— que té lloc després de l’oració de la nit) reforça aquest sentit comunitari, i, a més, se sol fer a la mesquita, i aquest any no s’ha pogut fer així.
- Ser una persona confessionalment musulmana i conciliar amb el ritme de la societat o la feina en un context confessionalment no musulmà a vegades suposa inconvenients i obstacles que s’han de treballar. Els acords de l’Estat amb les confessions minoritàries del 1992, concretament amb la Comissió Islàmica d’Espanya, no es compleixen ni tenen efectivitat en molts dels àmbits, comenta Cristina Vilaplana. Uassima Boutaliss explica que en molts àmbits en què no s’apliquen aquests acords, malauradament, es depèn del bon fer de la persona, de la complicitat i de la confiança per poder adaptar la pràctica religiosa a les obligacions que cal complir. Comenta, per exemple, que el món universitari no està adaptat per als alumnes musulmans, ni els horaris, ni els llocs de pregària. Houssain Labrass explica que els catorze articles que formen aquests acords no s’estan implementant per diferents motius: no s’han desenvolupat (només en alguns àmbits tímidament), es continua tenint una imatge social negativa de l’islam, la mateixa persona musulmana a vegades s’autocensura, l’organigrama de les comunitats musulmanes no ha madurat prou, etcètera.
Podeu veure els vídeos dels directes aquí:
Conversa en directe del 27 d’abril: Uassima Boutaliss
Conversa en directe del 4 de maig: Ahmed Nasser El Alaoui
Conversa en directe de l’11 de maig: Cristina Vilaplana
Conversa en directe del 18 de maig: Houssain Labrass
