L'any Panikkar | Sentir-se gota, sentir-se aigua
Submergint-nos en "La gota d'aigua", amb Raimon Panikkar, el qual explica la perspectiva intercultural de la vida i de la mort a través de la metàfora de la gota de l'aigua, metàfora que ha estat utilitzada en diferents cultures orientals.
El dijous 27 de setembre de 2018, es va celebrar una activitat a la Biblioteca Vila de Gràcia dirigida a un públic infantil i juvenil al voltant del llibre “La gota d’aigua”, adaptat i il·lustrat per Inês Castel-Branco a partir d’un text de Raimon Panikkar.
Panikkar no va escriure mai cap llibre per a infants, però feia servir moltes històries i metàfores per parlar de les coses importants de la vida. També per parlar de la mort, com passa amb la metàfora de la gota d’aigua, que trobem en diferents cultures: des dels Upanishad a la literatura persa, dels textos bíblics als diaris dels místics o als versos dels poetes. I si la mort pogués ser explicada com l’instant en què una gota d’aigua cau al mar? Què passa amb la gota d’aigua? Què passa amb l’aigua de la gota? L’activitat va consistir en un contacontes a partir del llibre i un tast final de meditació i silenci a partir de diferents experiències sonores (tambor oceànic, pal de pluja...).
A l'inici de l'activitat, els nens i nenes varen dibuixar una gota d'aigua. La Inês va fer veure que totes les gotes eren diferents, però malgrat això totes estan fetes d'aigua. "Què som, gota d'aigua o l'aigua de la gota? Què succeeix amb la gota quan cau al mar? Deixa de ser gota, però no aigua", a través d'aquestes reflexions, els infants varen poder reflexionar sobre el sentit de la vida i de la mort, des d'una perspectiva oriental, on cada persona forma part d'una totalitat que ens uneix. L'activitat va acabar amb una meditació conjunta, guiada per la Inês, que utilitzant diferents instruments (tambor oceànic, pal de pluja...) simulava la caiguda de la gota al mar, recreant la metàfora divulgada per Panikkar.
