L'educació intercultural en diàleg | Plurilingüisme al món educatiu
En el marc del Dia Internacional de les Llengües Maternes, l’Espai Avinyó va fer visibles els reptes de la comunitat educativa en un context de pluralitat lingüística fomentant el diàleg entre llengües i introduint noves metodologies d'aprenentatge.
El divendres 21 de febrer de 2020, l’auditori de l’Espai Calàbria 66 va acollir la taula rodona ‘Plurilingüisme al món educatiu’, que va comptar amb la participació de Montserrat Fons (Doctora en filosofia i ciències de l’educació), Xevi Planas (Cap d’estudis de l’escola La Sínia de Vic) i Sakina Reda (mare d’origen marroquí), amb la conducció d’Ainhoa Nadia (Professora i educadora social amb màster en educació intercultural i immigració).
Destaquem del diàleg:
- “Reconèixer el plurilingüisme vol dir reconèixer la interculturalitat, i l’escola n’és l’espai de pràctica”, comentava en Xevi Planas. En aquesta línia, Sakina Reda reclamava el paper de les escoles en l’acollida i el reconeixement de les diverses llengües maternes que representa l’alumnat en la seva diversitat, per tal, alhora, d’incitar l’interès per totes les cultures.
- Una de les qüestions que es va observar va ser la correlació entre les dinàmiques de poder que es donen a la societat pel que fa a la pluralitat cultural i les que succeeixen dins l’aula; és a dir, com els prejudicis que recauen sobre certes cultures també afecten les seves llengües. Els ponents de la taula, que van posar l’àrab dialectal marroquí com a exemple, estaven d’acord que l’entrada d’altres llengües a l’aula sovint s’aborda des del sentiment de por i inseguretat per part del professorat. Sakina va comentar que intenta que els seus fills no perdin la seva llengua materna, que, tal i com va apuntar, rebutgen com a pròpia. Precisament, cal crear espais a l’escola que donin cabuda a totes les llengües per igual i es posi en valor la pluralitat lingüística com a fet positiu i enriquidor, més enllà de l’àmbit familiar on es parlen. “Las familias no se acercan mucho al colegio por sensación de inferioridad, también por el idioma; se quedan aislados y no ven la entrada para poder estar con el conjunto de la escuela”, apuntava S. Reda.
- Una de les iniciatives educatives que està posant la pluralitat lingüística al servei del seu projecte educatiu és el cas de l’escola La Sínia de Vic, centre amb alta pluralitat cultural de la qual X. Planas n’és Cap d’Estudis, que col·labora amb el grup de recerca PLURAL (Plurilingüismes Escolars i Aprenentatge de Llengües) de la Universitat de Barcelona, en què participa la investigadora Montserrat Fons. Per altra banda, des de La Sínia s’estan duent a terme projectes d’experimentació pedagògica per a la gestió del plurilingüisme. A tall d’exemple, es va obrir la mirada cap a altres cosmovisions possibles a través d’una activitat que consistia en expressar un seguit de conceptes relacionats amb l’educació en les diverses llengües maternes presents a l’escola. “Queremos que todas las familias vean sus lenguas reconocidas. Necesitamos que las plantillas de docentes estén configuradas de forma que reflejen la diversidad presente en nuestra sociedad en todos sus ejes, y también un proyecto educativo intersectorial”, concloïa X. Planas.
