L’educació intercultural en diàleg | Què en pensen els joves?
Quins elements afavoreixen l’educació intercultural? Quins la impedeixen o dificulten? Com influeixen els prejudicis i estereotips en l’educació a l’alumnat?
El 21 de novembre de 2018 va tenir lloc a l’Espai Avinyó una taula rodona, formada per joves de diferents contextos culturals vinculats acadèmicament o professionalment a l’àmbit educatiu, amb l’objectiu de reflexionar sobre l’educació intercultural i la seva incorporació als centres educatius.
La taula va comptar amb Fatima Belghirane (mestra d’educació infantil), Isaac Heredia (promotor escolar a Sant Andreu), Ayoub Mouka (màster en Recerca en l’educació i professor de secundària) i Cristina Zhang Yu (psicòloga de l’educació). Com a conductora, Jessica González (coordinadora de l’Àrea d’Interculturalitat del Centre d’Estudis Africans i Interculturals). Lola López, Comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona, va obrir l’acte remarcant la importància de tenir en compte els principis de la perspectiva intercultural en el dia a dia dels centres educatius, en el currículum escolar, en l’atenció a l’alumnat i les famílies i la relació amb l’entorn i la comunitat.
Destaquem del diàleg:
- Jessica González va donar pas a la taula rodona reflexionant sobre com a Occident, sovint, se segueix parlant dels “altres”. Qui són els altres? Pobles o civilitzacions senceres, els sabers de les quals s’han silenciat i amagat, tant en la societat en general com a les aules. Cal que els currículums escolars i les metodologies incorporin sabers, llengües, coneixements, espiritualitats, etc. de totes les comunitats que formen part de Barcelona.
- Isaac Heredia va aprofundir en el currículum escolar, va parlar de la necessitat d’incorporar metodologies pedagògiques d’altres llocs del món algunes de les quals, a més, s’han demostrat molt eficaces com és l’ensenyament de les matemàtiques que es fa als països orientals, o la manera d’aprendre música que té la cultura gitana. El fet d’incorporar altres metodologies i continguts té molta importància, en primer lloc pel reconeixement cultural que suposa pels alumnes amb altres referents culturals. En una societat on la diversitat lingüística i religiosa és tan gran, no donar l’oportunitat d’aprendre a l’escola llengües com el xinès, l’àrab o el romanó, així com invisibilitzar la història del poble gitano o les festivitats religioses de diferents comunitats, implica assumir la manca d’importància d’aquestes llengües i manifestacions culturals i històriques.
- La Fatima Belghirane va reflexionar sobre els elements que cal tenir en compte quan parlem de relació de l’escola amb l’entorn, com per exemple l’idioma. Moltes escoles no saben que existeix un servei d’intèrprets de la Generalitat que ajuda a entendre’s amb aquelles famílies que encara no dominen el català i el castellà. També cal preguntar-se com arribar a les diferents famílies i fer que participin a l’escola. Elements tan senzills com traduir les notes que es posen a les famílies o convidar-les a conèixer l’escola i explicar-los el funcionament de la mateixa, poden ser de gran ajuda. Un dels grans problemes de la relació entre escola i famílies és que no hi ha prou comunicació i que aquesta s’hauria d’afavorir per diferents vies, va afirmar la ponent.
- L’Ayoub Mouka va afegir, en moltes ocasions, que els pares i mares d’altres orígens no participen, per exemple, en les AMPES perquè tenen por que la seva veu no sigui escoltada, que no se les tingui en compte. Ens va parlar de l’èxit educatiu, posant l’accent en les majors taxes de fracàs escolar entre els alumnes migrats. Aquest fet s’explica per diversos factors: el nivell socioeconòmic, molts alumnes migrats o fills de famílies migrades es troben en un estrat socioeconòmic baix; la segregació escolar, s’acaben construint centres escolars amb millors condicions d’aprenentatge amb un percentatge elevat d’alumnes “autòctons” i centres escolars amb pitjors condicions d’aprenentatge amb un percentatge elevat d’alumnes “migrats”, també hi ha segregació escolar dins dels centres educatius, separant els alumnes per nivells; i finalment, l’Ayoub va destacar el paper del professorat i com aquest acostuma a tenir unes expectatives més baixes sobre els alumnes migrats, el que afavoreix l’Efecte Pigmalió (que els alumnes s’acabin creient el que els professors pensen d’ells).
- La Cristina Zhang, va aprofundir en aquest aspecte partint del punt de vista que la identitat no es construeix individualment, sinó en constant relació amb l’entorn: té una dimensió social molt important. En cada situació social, som diferents, ens comportem de manera diferent. “Jo no sóc la mateixa quan dino amb els meus pares a casa que quan surto amb les meves amigues”- va afirmar la Cristina. El que passa generalment amb l’escola, és que aquelles manifestacions identitàries que són millor acceptades i reconegudes, són les que estan més en consonància amb la identitat de l’escola. La resta de manifestacions identitàries es poden expressar, però tendiran a ser incompreses i invisibilitzades.
