L'educació intercultural en diàleg | Una aproximació al model d'una escola intercultural
El dijous 27 de febrer de 2020 va tenir lloc la taula rodona de tancament del cicle 'L'educació intercultural en diàleg' iniciat l'any 2018 per l'Espai Avinyó i dedicat a l'aplicació de l'educació intercultural en el nostre sistema educatiu.
Per tal de recuperar i sintetitzar les conclusions obtingudes durant aquest cicle, la taula rodona ‘Una aproximació al model d’una escola intercultural‘, que va tenir lloc a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, va comptar amb la representació dels ponents de cadascuna de les quatre sessions prèvies amb joves professionals de l’àmbit educatiu, famílies, professorat i alumnat. Concretament, la conversa va incloure els punts de vista de Joan M. Girona (llicenciat en història contemporània, mestre, professor de secundària i psicopedagog), Manu Moreno (estudiant de primer any de grau superior d’animació sociocultural i turisme) i Pedro Caserneiro (llicenciat en psicologia per la Universitat de Barcelona membre de la directiva de Rromane Siklovne i de la Fundació Privada Pere Closa), amb la conducció d’Edgar Iglesias (doctor en pedagogia, llicenciat en antropologia social i cultural, i professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la UdG).
Després de les paraules de benvinguda de Khalid Ghali (Comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l’Ajuntament de Barcelona), els ponents de la taula van aportar la seva pròpia visió pel que fa a l’estat actual del nostre sistema educatiu, posant de relleu els principals reptes pendents com la segregació escolar, les desigualtats o la manca de pluralitat tant als currículums escolars com a les dinàmiques pedagògiques que s’empren dins l’aula.
Destaquem del diàleg:
- “Se está intentando resolver el problema sin afrontar su causa. Hay que replantear los valores que estamos promoviendo desde la estructura educativa y analizar hacia dónde, y para quién, miran las políticas educativas actuales”, apuntava P. Caserneiro, qui també va aprofitar per a posar sobre la taula el concepte de ‘currículum ocult’, és a dir, tot allò que es transmet sense anomenar-se: el to de veu, la mirada, selecció de continguts, les formes relacionals, etc.
- M. Moreno va fer referència a la necessitat de reconèixer la pluralitat cultural present a la nostra societat i traspassar-la a l’aula per tal de fugir d’una aproximació etnocèntrica en la tria de continguts i afavorir la inclusió: “Hay muchas cosas de las que no se hablan en clase. ¿Por qué no se habla del pueblo gitano?”, es preguntava M. Moreno. El professor Joan M. Girona va coincidir que cal que “els alumnes se sentin protagonistes d’aportar a l’aula amb tot allò que tenen a dir” i proposava que les pedagogies que fomenten la barreja entre alumnes de diverses aules, la utilització d’espais de docència diversos i de vincular l’escola amb el seu entorn, són formes d’afavorir la interculturalitat a l’escola. El conjunt de la taula rodona va fer palesa la manca de preparació del professorat en perspectiva intercultural i va reclamar espais per a la formació contínua que permetin la capacitació dels docents en la gestió de la pluralitat cultural i l’experimentació amb metodologies pedagògiques des de la creativitat. “Hace falta más investigación en educación, hay que desarrollar formas de poner el capital cultural de las familias al servicio de los currículos académicos”, assenyalava P. Caserneiro.
- Finalment, els ponents van reflexionar al voltant del concepte d’èxit i fracàs escolar, tenint en consideració tots aquests factors tractats prèviament i que configuren el nostre context educatiu, i social, actual. Tal com va explicar E. Iglesias: “Existeix una racialització de l’èxit i del fracàs escolar, per la qual cosa el perfil cultural i/o racial de l’alumnat sovint determina les oportunitats que rep i, en conseqüència, les expectatives de futur que se’ls atribueix”. Es va coincidir en el fet que, quan es parla de “fracàs” escolar, s’hauria d’analitzar el concepte en el seu sentit més ampli, partint de la pròpia estructura del sistema educatiu, i no només del rendiment de l’alumnat.
