Amb motiu de la celebració del centenari del naixement de Raimon Panikkar, dissabte 29 de setembre de 2018, vam gaudir d’un concert gratuït de Lídia Pujol, al Reial Monestir de Pedralbes.

 

En un concert molt íntim, Lídia va convocar a Panikkar, a Ramon Llull, a Teresa de Jesús, a Maria Mercè Marçal, i a tots aquells que han cercat, de manera constant, posar la seva vida al servei d’un món millor. El públic, va gaudir d'una trobada de tu a tu amb la cantant, acompanyada pel guitarrista Guillermo Rizzotto i la veu enregistrada de Clara Segura.

 

A cavall entre la muntanya i la ciutat. Orient. A la muntanya, acompanyada de tres gossos, d’un hort, de la natura i d’una estructura de silenci, que li permet rumiar i copsar la informació que li cau del cel. Occident. Al barri gracienc de Barcelona. I és des d’aquest barri on la Lídia ens obra les portes de casa seva, en les parets de la qual ressona.. “la meva llibertat està basada a tenir el mínim possible”. Orient i Occident. Ciutat i muntanya. I des d’aquesta dualitat, conversem amb la Lídia.

 

Com arribes a conèixer a Raimon Panikkar?

 

L’Ignasi Moreta, el comissari de l’any Panikkar, me’l dóna a conèixer. Ell m’ha vist actuar en totes les gires que he fet amb Iter Luminis que faig per monestirs i espais singulars, per llocs de trobada meravellosos de Catalunya. En aquests espais i en aquesta orientació, faig concerts i poso en diàleg a diversos místics, poetes, a persones que tenen un mateix horitzó, el bé comú: la humanització de la humanitat. I, precisament, Panikkar era una d’aquestes persones que van posar la seva vida al servei d’un món millor, un abanderat del diàleg interreligiós i intercultural, i amb una gran sensibilitat política.

 

Què significa per a tu Panikkar?  

 

Per a mi, parlar de Panikkar és parlar de sumar. És parlar del diàleg que enriqueix a través de les diferències, no que confronta postures i intenta convèncer l’altre. Panikkar feia servir una paraula molt bonica “dialogal”, el diàleg que cerca enriquir-se amb la diferencia, que sempre vol més i que està en relació amb l’infinit. Que és, i això, m’encanta, “transbandols”. I quan entres en contacte amb un místic, si veritablement ho és, no exclou a l’altre, suma, sempre suma. I Panikkar sempre sumava.

 

Raimon Panikkar, entre Orient i Occident…

 

Panikkar deia que busquéssim Orient i Occident en nosaltres mateixos. Perquè el sol ens neix pel llevant i es posa pel ponent, en mi mateixa i en la meva vida. I jo sóc Orient i Occident. I en la meva cultura hi ha Orient i Occident. I jo sóc masculí i femení, i jo sóc tot. “Contengo multitudes”, com deia Walt Whitman. Orient i Occident són polaritats en relació o no són.

 

Com es fusionen Panikkar i Lídia Pujol?

 

Orient i Occident sóc… “Me’n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno budista, sense haver deixat de ser mai cristià”. És en aquest recorregut per la diversitat on ens fusionem. Aquesta fusió té a veure amb el que un mateix ressona i, en aquest sentit, en la mesura que ressona amb mi exclusivament, trobareu a Panikkar als meus concerts.

 

Què és el que destacaries de Panikkar?

 

Destacaria aquella dèria seva per vincular, per ser el nexe, per ser allò que deia Jacint Verdaguer “Poeta i fangador”, doncs ell és la (i) que vincula. Destacaria també, la capacitat que tenia per desmuntar que les coses no fossin només superficials, que no dissociéssim el continent del contingut: Orient i Occident. La dualitat de la que ell parlava constantment.

 

Què és Iter luminis?

 

És un itinerari per ermites, esglésies i monestirs catalans. És també una trobada, persones que ens apleguem al voltant de la bellesa, d’espais de silenci, d’una arquitectura imponent. És relacionar-me amb les persones de la zona, crear un vincle amb la gent que s’estima aquell lloc, que se sent amb una identitat perquè s’hi sent vinculada. Per tant, Iter luminis és una experiència de comunitat.

 

Un missatge pel públic…

 

Com és possible seguir un camí contemplatiu, artístic, filosòfic i, fins i tot religiós, quan el món demana a crits acció, compromís, política i, inversament, com es pot fer campanya per un món millor o per la necessària revolució quan el que més es necessita és una valoració correcta, una intuïció serena. Tu ets qui li dóna valor a la teva vida transcendent o no. Déu és amor, amor és déu, deia Panikkar, amb un gran talent per comunicar-ho.

 

Dues paraules finals…

 

Amor i llibertat. Llibertat orientada a l‘amor. Si no puc triar no puc ser lliure, però que pugui triar no vol dir que sigui lliure.