Primer, el 19 de març, l’aniversari de la revolucionària filipina Gabriela Silang, líder del moviment independentista Ilocà d’Espanya, i segon, el 21 de març, Dia Internacional de l’eliminació de la discriminació racial.

Així se celebra l’acció Mag Karaoke Tayo el passat 19 de març a l’Ateneu del Raval, un diàleg entre cançons, històries i sons recurrents de la memòria col·lectiva de la diàspora filipina a Barcelona. Una bona excusa per contrarestar la història colonial que connecta amb les dinàmiques de racisme, opressió i estigmatització cap a aquesta comunitat a Barcelona.

Per dinamitzar l’esdeveniment comptem amb Catàrsia, col·lectiu artístic-polític/artivista antiracista, feminista i anticapitalista d’asiàticdescendents de Barcelona. A través d’aquesta selecció de cançons, Catàrsia convida a la comunitat a dialogar i a pensar problemàtiques quotidianes i polítiques.

Per trencar el gel i els silencis, l’activitat proposa la pràctica del karaoke, que en paraules de Gemma Ferreón es tracta no només de cantar: “El karaoke -per a la comunitat filipina- és un moment en el qual ens ajuntem, ens expliquem històries, ens llancem missatges que no ens atrevim a dir, i és un moment sobretot de compartir”. I en aquest cas, compartim històries que han estat invisibilitzades. D’una banda, les cançons en directe activen la memòria entre les persones convidades d’origen filipí i d’altra banda, contextualitzen el seu contingut, relacionant el procés migratori amb el sentit de pertinença de la diàspora filipina.

L’esdeveniment comença posant en context la història de migració de la comunitat filipina a Barcelona, que porta des dels anys vuitanta al centre de la ciutat. Es desconeix, per una majoria dominant, la relació entre la història colonial entre Espanya i Filipines i la migració. De fet, en l’imaginari col·lectiu, una dona filipina es pensa com una treballadora de la llar, i un home filipí amb algú que treballa en l’hostaleria, reproduint-se un imaginari estereotipat de la comunitat. Sense parlar de la mirada i dels mecanismes d’opressió que exerceix aquesta pròpia mirada.

A través d’una versió de la cançó Toxic de Britney Spears, es va canviar la lletra i, fins i tot, el títol: Racist (racista en català) s’assenyala la fetitxització i l’exotització de les dones asiàtiques. Des de l’humor es rebat l’estereotip en què les dones asiàtiques són obedients, submises, callades i exòtiques. Fins i tot una assistent va arribar a comentar el nociu i perillós que és aquest imaginari, ja que aquesta hipersexualització, denúncia, pot arribar a ser motiu de violència, com per exemple en els recents atemptats als Estats Units, on sis dones asiàtiques – s’assumeix que diverses d’elles eren treballadores sexuals -, van ser assassinades.

Després es van mostrar dos videoclips: The Apl song de The Black Eyed Peas i Walang Natira de Gloc 6. Aquestes cançons tracten la migració filipina des de la crítica cap a la vida moderna a Occident, la solitud que porta, l’enyorança de la vida comunitària a Filipines i de tota la gent que deixa el país: infermeres o professores, que després acaben a l’estranger de treballadores de la llar i de les cures, sense drets laborals, per exemple.

En una versió de la cançó Sorry de Justin Bieber la lletra es canvia per parlar de la colonització de Filipines i de la imposició d’altres costums, noms i llengües al país, que va ser acompanyada de la lectura del manifest que Catàrsia va presentar el passat 12 d’octubre, en el Dia de la Hispanitat. Ferreón va comentar com aquesta influència espanyola perdura, per exemple, en l’idioma, ja que en tagàlog se segueixen usant paraules espanyoles com “cullera”, “forquilla” o “taula”, o fins i tot l’existència del chabacano, una llengua de Filipines que es parla a Mindanao i altres zones (fins i tot parteix de Malàisia i Indonèsia) de base espanyola i amb estructures gramaticals de llengües originàries.

Ferreón també va posar l’accent en com avui dia molts filipins tenen cognoms espanyols, al que Mary Grace Hernandez, una altra integrant de Catàrsia, va comentar: “En la secundària vaig aprendre que Espanya va colonitzar Filipines i Cuba, així que em vaig preguntar, i, què més va passar? Pel meu compte vaig investigar i vaig aprendre que un general de Girona va arribar a Filipines i va fer una llista de cognoms espanyols que serien usats per zones, per ordre alfabètic, perquè els indígenes poguessin pagar impostos. (…) De vegades pensem entre nosaltres que som cosins, però és perquè ens van imposar el mateix cognom”.

És així com a través d’un karaoke de cançons de l’OPM (Original Pilino Music), cançons de Filipines en tagàlog i cançons intervingudes, es fa memòria i es construeix diàleg al voltant de les diferents problemàtiques que travessen a moltes persones d’origen filipí a Barcelona.