El passat dijous 6 de maig, l'Espai Avinyó va celebrar un escenari de trobada per construir un relat escènic i en diàleg amb l'obra de Makha Diop, ressonant amb les aportacions artístiques de la diàspora africana a la ciutat.

 

L’artista senegalès Makha Diop (Thiès, 1956 – 2020) era conegut per ser pintor a la Rambla de Santa Mònica des de l’any 1980, artista de l’Escola de Dakar i activista pels drets humans. En honor a la seva figura i el seu llegat s’ha pintat un mural de la seva imatge al carrer Ramelleres del Raval, a més d’una sèrie d’activitats impulsada per l’associació Fils Makers, amb la complicitat de la comunitat senegalesa, i amb l’objectiu de poder conèixer la vessant humanista de l’artista i les seves aportacions en la difusió de l’art africà a la ciutat.

 

Fent-se ressò d’aquest exercici de memòria col·lectiva, l’Espai Avinyó va proposar una activitat plantejant la següent pregunta: Com podem construir i mantenir un relat col·lectiu de la seva obra que pugui ressonar amb les aportacions de la diàspora africana i senegalesa de la ciutat?

 

Per ajudar-nos a donar resposta a aquesta qüestió, vam comptar amb el col·lectiu d’actors i creadores escèniques negres a Catalunya Tinta Negra, perquè a través de les actrius multifacètiques Nêga Lucas i Maisa Perk generessin un procés de creació artística i de memòria.

 

L’esdeveniment va consistir en la projecció d’un vídeo sobre l’impacte de la vida i obra de l’artista a la ciutat de Barcelona i, en concret, al barri del Raval, seguit per l’acció teatral “Un ritual” per part de les dues actrius, concebuda com un viatge simbòlic per l’art i la filosofia panafricanista de Makha Diop. Entorn d’aquesta performance, va haver-hi un espai de diàleg, dinamitzat per Violeta Ospina, amb diverses persones del públic que van ser figures importants en la vida de Diop i amb la posterior incorporació de les actrius.

 

Quins elements d’“Un ritual” ressonen amb el treball de l’artista i la seva vitalitat? L’ús de la sorra en l’obra teatral, per la seva suavitat i moviment, la seva simbologia i el seu caràcter efímer, va ser un element que va connectar, de forma directa, amb l’obra de Makha Diop. Referent a això, Rosa Juan Nebot, exesposa de Diop i responsable de Colibantan, un espai centrat en l’art africà, va explicar la importància que té la cultura per crear canvi, recalcant que “la sorra es converteix en dunes poderoses, juntes i amb respecte, es mouen muntanyes”.

 

En aquesta línia, què podem dir sobre les aportacions i l’activisme polític de la migració senegalesa i de l’Àfrica al Raval? Makha Diop sempre estava disposat a parlar amb qualsevol persona nouvinguda del continent africà, tant que van arribar a anomenar al seu despatx del Raval el “consolat senegalès”; d’aquesta forma practicava un activisme quotidià: “Makha acabava resolent els dubtes de les persones que se li apropaven. Sempre estava present, tenia un compromís amb la gent, era una persona oberta a la causa humana”, va apuntar Birame Boye, un bon amic que estava present entre les persones del públic.

 

Ibrahima Seydi, present en el diàleg, va explicar com Diop va impulsar la seva carrera artística quan vivia en un assentament al Besòs, i també va explicar com, gràcies als seus consells, ara treballa d’escultor a Montjuïc.

 

Arran d’aquesta reflexió va sorgir la pregunta: Què podem fer per impulsar la memòria col·lectiva de la comunitat senegalesa a la ciutat? Existeix la necessitat de perpetuar la memòria de tot allò que hauria de ser patrimoni, i com la ciutat s’ha de convertir en un museu obert, per exemple, a través del grafiti com el d’artistes com conse.eu, apostant així per la transformació social.

 

Finalment, es va tancar l’activitat exposant que, amb el ritual i l’espai de diàleg generat, vam poder connectar amb el que significa el viatge entre la vida i la mort a través del cos, la música i la celebració. Un homenatge a Makha Diop, però també a les cultures afro diaspòriques de la ciutat.