Mangú

Un taller de cuina col·lectiva dominicana que, des d’una mirada singular i intercultural, activa les memòries de resistència de Mamá Tingó i la defensa del territori camperol.

L’Espai Avinyó, en col·laboració amb Revive Project i el Centre Cívic El Sortidor, va presentar el 8 de novembre de 2025 el taller Mangú, dinamitzat per l’artista Lizette Nin. Va ser una experiència culinària dins del marc del Mangú Dominican Art Festival, un esdeveniment anual que busca visibilitzar i valorar la cultura i l’art contemporani dominicà a Barcelona i que, en aquesta edició, va commemorar el 50è aniversari de Mamá Tingó. 

Lizette Nin va parlar sobre el plat de mangú (preparat amb plàtan mascle), la beguda morir soñando (preparada amb llet i suc de taronja) i l’acció de cuinar (feta d’afectes, relacions i herències), entrellaçant la seva experiència personal, el seu somni migratori i el seu exili polític. La conversa va transitar des d’experiències individuals fins a la força simbòlica del mangú, arrelat en herències cimarrones i camperoles d’origen bantú presents a la República Dominicana.

Per cuinar juntes, ens va convidar a concebre la cuina com un espai per preservar sabers, protegir-los i transmetre’ls: un pont entre la memòria individual i la col·lectiva, on la comensalitat es percep de manera encarnada, fixant-se en els gestos, les maneres de fer i les veus de les dones. En aquest sentit, ens va fer reflexionar sobre a qui honrem, establint connexions clares i profundes amb els territoris del Carib i del Sud, la crisi climàtica, l’abús del sòl i altres vincles invisibles que formen part de la nostra vida quotidiana.

Per acabar, algunes cites destacades del diàleg:

  • “Quan pensem a posar la vida al centre, no pensem que part de la vida és menjar. Doncs avui farem una cosa així com estètiques relacionals (rialles), però les farem de debò perquè ho farem en comunitat i ho farem totes juntes.”
  • “El mangú no és només un puré: és una tècnica de supervivència, una manera de fer molt amb poc. Quan aixafem el plàtan estem repetint un gest que ve de generacions enrere, un gest que va sobreviure a l’esclavitud i al desplaçament.”
  • “La recepta canvia segons la casa, però el que mai canvia és que el mangú sempre convoca algú més. Quan fem mangú estem recordant sense dir-ho; la memòria es fa a les mans abans que a les paraules. És un plat que ajusta el cos: et sosté, et desperta, et prepara per a la feina i per a la vida.”
  • “La resistència camperola a la República Dominicana no és un capítol tancat: és una lluita que travessa el territori, els cossos i el menjar. Les dones camperoles han sostingut la terra quan ningú no mirava, i han sostingut també la memòria de com treballar-la. Mamá Tingó no va lluitar sola: darrere seu hi havia comunitats senceres que sabien que la terra és més que propietat; és dignitat, futur i pertinença.”