Una trobada on la cuina i l’art es van entrellaçar per sentir els dols i les cures col·lectives a través del menjar, la paraula i la creació compartida.

L’activitat va abordar els diferents dols —migratori, ecosocial, de llar, de pèrdua i de transformació— com a camins per reconèixer el valor del menjar, les receptes familiars i les cures. A l’inici, en un dels patis del museu, es va fer una meditació i vam escoltar algunes de les cançons d’Adriano, com a gest de benvinguda als éssers estimats. Després, dins d’una sala del museu, les participants es van asseure en cercle al voltant de la preparació d’un entrepà (“torta”), un plat popular, senzill, econòmic i ple d’ingredients que es ven habitualment al carrer a Mèxic.

Ana Luisa va començar a elaborar les tortas mentre convidava les participants a recordar receptes i menjars que havien acompanyat moments de necessitat afectiva, de pèrdua o de dol. La trobada es va nodrir també de música, poesia i fragments de textos vinculats a algunes obres del museu, a la relació entre la vida i la mort a Mèxic i a la seva pròpia creació literària. En finalitzar, cada participant havia creat un fanzín amb paraules i dibuixos que deixaven rastre del ritual compartit, i la sessió es va tancar compartint la taula.

Algunes cites del diàleg:

• “Tots els dols són diferents i, alhora, tots són iguals, perquè es viuen des de la ràbia, la tristesa, la nostàlgia… i també des de l’esperança. Hi ha dols molt potents, com el migratori, que ens fan perdre terres, persones i costums. Compartir la taula, l’art i la música ens ajuda a transitar-los amb cura i companyia.” — Ana Luisa Islas
• “Quin és el menjar que, quan el menges, et fa sentir una abraçada al cor? Quin és aquell plat que voldries tenir en el teu últim sopar? I quin és el menjar que et recorda una persona que ja no hi és?” — Ana Luisa Islas
• “El cuscús em recorda la meva mare, al Marroc. Cada divendres preparava cuscús amb set verdures i pollastre. Quan jo treballava fora i no tenia dues hores per preparar el cuscús, em va sorprendre que ella, malalta, vingués cada divendres a portar-me’n un plat gran. Així he après a cuidar els amics, perquè sabem que som família.” — Participant del diàleg
• “A Mèxic hi ha un llibre anomenat El receptari de la memòria. És un recull de plats que les mares han preparat pensant en els seus fills desapareguts: els plats que farien si aquests tornessin. Neix de la necessitat de recuperar records i afectes a través dels menjars, com fan també les mares a l’Argentina o a Colòmbia. Cada família té aquell plat que simbolitza la presència i l’absència. Quin seria el plat que la teva família cuinaria per tu si demà ja no fossis aquí?” — Ana Luisa Islas