Diàleg sobre com opera el racisme en la construcció i les formes d’expressió de les masculinitats racialitzades, i la seva vinculació amb les dinàmiques de criminalització i exclusió social.

El dijous 5 de desembre, al Teatre del Centre Cívic Sant Andreu, l’Espai Avinyó i el Servei d’interculturalitat del Districte de Sant Andreu van organitzar una jornada de reflexió sobre com s’han construït històrica i socialment els imaginaris al voltant de les masculinitats racialitzades, amb la col·laboració de Periferia Cimarronas, No es país para negras i SOS Racisme.

A partir d’extractes de les obres Black Man Solo, de Malcolm McCarthy, una peça personal i íntima que indaga en la construcció de la masculinitat de l’home negre en diversos contextos; i Pareu de Parar-me de la companyia No es país para negras en col·laboració amb SOS Racisme, es va obrir un espai per a l’anàlisi crític i la conversa col·lectiva.

La xerrada posterior va comptar amb la participació de Fabián Villegas Pozos (escriptor i periodista), Kaire Ba (sociòloga i treballadora de SOS Racisme Catalunya) i Ainhoa Nadia Douhaibi (investigadora independent). Durant la sessió, es va analitzar com el racisme modela les masculinitats racialitzades, afectant materialment i simbòlicament les seves vides.

Fabián Villegas va proposar un enfocament crític sobre les formes d’entendre les masculinitats i les formes d’intervenció en els cossos racialitzats, mentre que Kaire Ba va denunciar les violències institucionals exercides contra homes i joves racialitzats a Catalunya, qüestionant la normalització de la violència exercida pels cossos de seguretat i l’explotació inherent al sistema de vigilància. Per la seva banda, Ainhoa Nadia Douhaibi va explicar com les tecnologies de vigilància es creuen amb l’explotació capitalista i la criminalització de cossos racialitzats, perpetuant així estructures de violència i desigualtat que condicionen la realitat material d’aquestes masculinitats.

Us compartim algunes reflexions rellevants:

• “Necessitem un marc analític més pràctic, situat i relacional per entendre les masculinitats. Els cossos racialitzats no encaixen en el patró hegemònic de masculinitat a causa de condicions interseccionals, cosa que genera formes de violència diferencial, similar al que passa amb els patrons de feminitat en un universalisme abstracte.” – Fabián Villegas.
• “En quin moment hem normalitzat que el sistema de seguretat es basi en un grup d’homes uniformats, armats, que patrullen la ciutat per garantir la seguretat? Aquest sistema no respon a les necessitats de tothom, especialment quan la sobrevigilància, les detencions i les identificacions afecten desproporcionadament les comunitats racialitzades, responent a demandes socials i institucionals.” – Kaire Ba.
• “Els cossos racialitzats són explotats pel sistema capitalista perquè es perceben com a cossos més ‘barats’. Aquests cossos generen més benefici econòmic, perquè poden treballar més i ser explotats en condicions extremes. Aquesta explotació no és només una qüestió filosòfica, sinó una realitat material. Tal com va plantejar Malcolm X en el seu moment, les categories racials han evolucionat i, avui dia, la categoria de la migració és la que produeix més marges de benefici.” – Ainhoa Nadia Douhaibi.
• “Les fantasies colonials codifiquen una pràctica performativa del masculí. Els imaginaris sobre els quals es construeix, per exemple, el masculí indígena o migrant estan profundament capitalitzats i racialitzats en funció de narratives històriques d’exclusió i exotització. No és casual que moltes metodologies d’intervenció en masculinitats racialitzades funcionin com a dispositius opressius d’imposició d’un model civilitzatori.” – Fabián Villegas.
• “La manca de discussió sobre l’eix racial quan es parla de les masculinitats desracialitza la conversa, amaga els valors de la masculinitat hegemònica, desplaçant l’home blanc com a subjecte de poder, i, com advertia Fabián, aquesta operació és perillosa perquè consolida aquest poder invisible i ens fa mirar cap a les masculinitats racialitzades en lloc de qüestionar el poder de l’home blanc.” – Ainhoa Nadia Douhaibi.