Durant l’activitat, es va fer una visita comentada a l’exposició permanent del museu, que va oferir un recorregut ressaltant el patrimoni arquitectònic de les cases, l’impacte de les diverses migracions cap a Barcelona procedents de la resta de la península durant el segle XX i les lluites dels diferents barris per un habitatge digne i social. En aquest recorregut, es van posar de relleu els diversos cicles d’industrialització i urbanització, d’especulació i de despossessió immobiliària, tant per accions governamentals com per intents estructurals de canvi sorgits de la demanda d’un habitatge digne per part de la classe treballadora.

Tot seguit, es va habilitar un espai de diàleg amb Abelardo Campos, veí que va viure a les Cases Barates, participant dels testimonis al museu i músic del Bon Pastor, moderat per Aritz García Gómez, mediador social. Durant aquest espai, els veïns convidats i els participants van poder compartir experiències i reflexions sobre la vida quotidiana a les Cases Barates, posant en valor l’experiència gitana i els reptes que han afrontat les diferents generacions de veïns del Bon Pastor pel dret a l’habitatge. Finalment, l’activitat va concloure amb un petit concert a càrrec d’Abelardo Campos i Dani Martínez, promotors culturals i impulsors d’una escola de rumba catalana i flamenc a la Biblioteca Bon Pastor.

Algunes reflexions del diàleg:

• “La meva família és com tantes altres d’emigrants andalusos que vam venir a Barcelona buscant oportunitats. Quan vam arribar, tot era molt difícil: accedir a una vivenda implicava fer molts papers, lluitar amb el patronat i enfrontar-se al govern i als seus prejudicis contra els gitanos. Nosaltres som treballadors, som persones, i la nostra experiència és de lluita, vivint al barri, treballant i criant els nostres fills.” — Abelardo Campos
• “Les Cases Barates del Bon Pastor són un exemple de com les administracions han intentat afrontar el problema de l’habitatge: es van construir a finals dels anys vint per allotjar la població que arribava a Barcelona, immigrants i treballadors que contribuïen a la industrialització. Les cases reflecteixen la voluntat del govern de proporcionar habitatge, però també evidencien les limitacions del projecte, com els tràmits burocràtics, les mancances d’infraestructures i la necessitat de legalitzar la situació amb el Patronat de Cases.” — Visita comentada
• “Abans ja existia el barri de l’Estadella amb petites fàbriques i cases familiars, però el Bon Pastor es consolida amb la construcció de les Cases Barates per allotjar persones que vivien en barraques. Va ser una política d’habitatge pensada per a la classe treballadora, però marcada pel menyspreu institucional cap a les classes populars. Aquest context és clau per entendre l’arribada, als anys seixanta i setanta, de famílies gitanes que es troben en una situació similar: sortir de barraques i continuar lluitant per un habitatge digne.” — Aritz García Gómez
• “Avui dia encara veig com les dificultats per accedir a un habitatge afecten els joves. Penso en la hipoteca del meu fill. La joventut d’avui pateix les mateixes dificultats que vam patir nosaltres, però amb un mercat encara més especulatiu. És per això que crec que, més que mai, és necessari que les comunitats gitanes i tots els col·lectius treballin junts, ens organitzem i lluitem per garantir l’accés a l’habitatge i a tots els drets bàsics.” — Abelardo Campos