Microhistòries de la diàspora | Militàncies des de l'alteritat
Activitat dins del cicle Microhistòries de la diàspora. Experiències «encarnades» de la dispersió femenina. Un projecte de La Virreina Centre de la Imatge amb el suport de Programa Barcelona Interculturalitat. Comissariat per Tania Adam, periodista i productora cultural, fundadora i editora de Radio África Magazine.
El cicle va sorgir d’una de les plataformes de treball estable a La Virreina Centre de la Imatge, i vol construir un espai de reelaboració, qüestionament i escolta des d’una epistemologia comuna: la de les dones racialitzades i emigrades que no només discrepen de les narratives hegemòniques, sinó també d’una condició subalterna estàtica i discriminatòria.
El dijous 8 de novembre de 2018 a la Virreina LAB es va celebrar aquest conversatori amb la participació de Brigitte Vasallo, escriptora a batzegades, periodista a estones, mediadora intercultural, activista de les relacions sexoafectives alternatives i feminista, autora de la novel·la PornoBurka, (Ediciones Cautivas, 2013) i Pensamiento monógamo, terror poliamoroso (La Oveja Roja, 2018); Paqui Perona, presidenta de l’associació de dones feministes Veus Gitanes / Romane Glasura, compromesa amb els diversos moviments d’activismes en les lluites per la igualtat del poble gitano i els moviments feministes; Rosa Sánchez, feminista llatinoamericana i activista pels drets humans de les persones immigrants, una de les fundadores d’Espai de l’Immigrant, promotora de la lluita i l’organització del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona; i Kira Bermúdez, mediadora intercultural y pedagoga social, traductora y escritora ocasional, co-autora del libro Mediación Intercultural: una propuesta para la formación (Agapea, 2002).
Durant segles, els cercles de poder consideraven i designaven les classes treballadores, els pobles colonitzats, els criminals, els pobres, els habitants d’infrahabitatges o els bojos com a objectes passius —“feminitzats”— de coneixement. Sotmesos a una mirada estructuradora, forçats a emetre signes, però apartats del control del significat, aquests grups eren representats i mostrats intencionadament com a incapaços de parlar, actuar o organitzar-se per si mateixos: són els desposseïts. Amb el pas del temps, s’ha anat generant una espiral de desposseïts-representació com a estratègia social carregada de retòrica —abanderada per les institucions— com a exercici de control de l’“alteritat”.
Davant el menyspreu de presentacions i representacions errants i hostils, sorgeixen espais de dissidència i discrepància: identitats de resistència que militen amb l’objectiu de qüestionar l’ordre que les nega. Les militàncies des de l’alteritat de vegades són silencioses i invisibles; per això, quan es fan visibles poden resultar agressives i malsonants. Acostumen, però, a construir-se entre mediacions de la paraula, la imatge, la veu, el cos.
