Museus (Im)possibles | Artefactes del disseny
Lizette Nin i Yazel Parra Nahmens transformen el Museu del Disseny de Barcelona en un escenari de reflexió sobre la mirada i el paladar que 'fabrica l'altre'.
El 29 de juny vam estar en una nova sessió del cicle Museus (Im)possibles, organitzada per l'Espai Avinyó i en col·laboració amb el Museu del Disseny de Barcelona. En aquesta sisena trobada ens guien l'artista i investigadora Lizette Nin, l'artista escènica Yazel Parra Nahmens i l'equip de serveis educatius del mateix museu.
En la seva xerrada Lizette comparteix una reflexió sobre la mirada que construeix els objectes de la col·lecció:
"Què és l'altre? L'altre és una persona que en realitat no existeix. L'altre solament existeix en la presència física i simbòlica d'una persona blanca."
A partir d'aquesta reflexió sobre l'educació de la mirada, Lizette ens convida a "mirar aquesta mirada" on el bell i el lleig, l'exòtic i el civilitzat són dualitats constitutives. Prenent exemples d'objectes i iconografies de la col·lecció d'Arts decoratives del museu i altres obres pictòriques del Modernisme i de l'Orientalisme, Lizette relaciona mirades a través de l'associació d'imatges d'una aplicació en el telèfon i també, a través de la seva experiència situada en el Carib, en la migració i en tant que artista.
Després d'aquesta xerrada inicial l'equip del museu realitza una visita guiada per 'Extraordinàries', la col·lecció d'arts decoratives. Davant de La Xocolatada presenciem fragments de 'Jo soc la xocolata' de Yazel, qui aborda els imaginaris i origen esclavista de la peça, a través de cants de treball de Veneçuela, del Delta de l'Ebre i d'un text propi i situat.
Finalment, fem una sessió de treball per debatre, en clau intercultural, la proposta museogràfica del museu i les seves aportacions educatives recents. A través de guions i campanyes educatives, el museu està fent esforços per fer un gir crític a la col·lecció, reconeixent l'agència de l'objecte i el seu passat colonial, entre altres reflexions.
Ressaltem algunes reflexions de la conversa:
- Si la 'fabricació de l'altre' està present en les representacions i els objectes del museu és necessari, diu Lizette, propiciar debats pedagògics sobre "l'educació de la nostra mirada" i la "mirada" del museu.
- A propòsit d'un dels plats de ceràmica de la sala 'Extraordinàries' que té inscripcions àrabs es proposa, durant el debat, reconèixer la importància del pluralisme religiós a la ciutat i com la comunitat i la infància migrant i arabomusulmana, el bagatge de la qual ha estat desestimat, es beneficiaria a través d'una museografia dirigida.
- Es recomana posar al centre la imaginació de la infància migrant i racialitzada i contrarestar la violència de les representacions de persones racialitzades en els objectes de la col·lecció. Així mateix, es suggereix que en comptes d'ocultar els objectes, es realitzin intervencions en la museografia.
- Sobre l'origen de la col·lecció i la seva museografia, parlem que reprodueix la història hegemònica d'una elit que es mira a si mateixa. A propòsit, es destaca la possibilitat de continuar conjuminant esforços per contrarestar el racisme i el classisme a través d'aquestes i altres iniciatives de diàleg.
