Entendre la globaléctica com un multilogo per debatre les implicacions i límits a l'hora de pensar, traduir, i activar processos curatorials que estiguin fora del model de modernitat colonial.

El 25 d'octubre de 2023, l'Espai Avinyó va realitzar en el marc del seu cicle Museus (Im)possibles una xerrada, visita a exposició i sessió de treball coorganitzades amb el centre d'art Santa Mònica, aprofitant l'escenari d'oportunitats per a la reflexió i el debat que ofereixen les exposicions: Anti- Futurisme Cimarrón i La possibilitat de no haver sigut.

En aquesta ocasió, convidem a Fabián Villegas Pozos, escriptor, periodista, artista de spoken word i curador independent, per intervenir en un exercici de preguntes i posada en comú de les implicacions de pensar i activar col·lectivament processos artístics i curatorials en clau decolonial des de les institucions colonials.

La curadoria és un procés que implica procediments de traducció cultural entre règims de representació propis i de representació colonial, diu Fabián. Tenint en compte això, resulta pertinent indagar quines han estat les posicions de poder i límits en la traducció de marcs d'interpretació decolonials que han intervingut a l'hora de donar resposta a la qüestió: Què hauria passat si Europa mai hagués existit?

Intentem obrir aquest multilogo, concepte encunyat per Ngugi wa Thiong’o, en relació amb els processos curatorials que es van donar al voltant del diàleg entre les dues exposicions.

Ressaltem algunes qüestions que va proposar Fabián per a la construcció d'aquest multilogo o globaléctica:

• Hem de partir del fet que no existeix una sola narració d'allò decolonial, les narracions són situades i diferents segons si ets a Palestina, Madrid, Mèxic o Colòmbia. En aquest sentit, què significa plantejar-nos allò descolonial o anticolonial des d'un marc institucional i nacional determinat?
• Quan parlem de la interculturalitat en l'àmbit de les exposicions i les institucions museístiques convé preguntar-se: Des d'on construïm interculturalitat? Qui està interessat en "produir" el diàleg intercultural o l'acte de parla? Tenim tots el mateix "volum" de parla en la conversa? I en aquest sentit, qui són els subjectes que tenen la possibilitat d'un acte curatorial i qui són objectes curatorials? 
• Com generem procediments de traducció cultural i intercultural que no responguin a imaginaris colonials des de la curadoria i que realment generin i activin processos de rehistorització, imaginació política i dispositius de memòria històrica?
• Què passaria si Europa no hagués existit? És una pregunta situada, contextualitzada a una geopolítica de coneixement. És una pregunta que transcendeix els límits del museu com a dispositiu de narració, aquesta interrelacionada amb la nostra vida diària, forma part de les violències que es reediten en la nostra quotidianitat.
• Hem d'estar alerta a com hem respost a la pregunta, com si no ens pertanyés, en alguns casos, no es pensa com alguna cosa que forma part de la nostra experiència situada, i que està relacionada amb la construcció d'identitats nacionals i, per tant, règims de silenci i invisibilitat.

Del debat posterior, ressaltem algunes qüestions vinculades amb la pràctica curatorial i de mediació que pot engegar un museu:

• Com fer-nos càrrec de la nostra pròpia veu i respostes a l'hora d'abordar la qüestió decolonial des de posicions de privilegi i de poder?
• Què fem quan el relat curatorial no està molt clar o no dona resposta a la qüestió que es planteja abordar inicialment? Quines implicacions té la selecció de determinades obres d'una exposició en clau decolonial a l'hora de generar un relat curatorial? Quins problemes metodològics hem trobat en les curadories col·lectives?
• Com podem estar alerta a alguns efectes no desitjats que pot tenir la utilització de metàfores o traduccions de conceptes que venen d'altres epistemologies que són intraduïbles?
• Quin treball s'ha de fer perquè la mediació faci les connexions pertinents entre la vida diària i el que es planteja en les propostes artístiques en clau decolonial?