Museus (Im)possibles | Imaginaris en context

Diàleg sobre la necessitat de repensar el treball d’arxiu en el marc de les exposicions, la crítica de l’art brut i la cultura popular, i les contradiccions de la “imaginació” artística en relació amb l’alteritat.

El matí del 9 de maig de 2025, l’Espai Avinyó i el Museu Tàpies van organitzar una jornada de reflexió dedicada a l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món, per activar el debat sobre els imaginaris que travessen la seva obra en el marc del cicle Museus (Im)possibles. La sessió va incloure una lectura descolonial amb Mabel Llevat, una intervenció artística i política de Fátima Masoud, una visita guiada amb un dels comissaris, Pablo Allepuz, i un fòrum de reflexió col·lectiva amb el assistents. 

Mabel Llevat, investigadora de la memòria patrimonial colonial, va oferir una lectura crítica de les diverses experiències museístiques marcades per l’arquitectura carregada de simbolisme de l’edifici, vinculat a la burgesia il·lustrada i a una història editorial colonial. Va destacar la força de l’exposició actual, que no presenta una col·lecció tancada sinó una constel·lació d’objectes. Tanmateix, va assenyalar com molts d’aquests objectes van arribar a Europa a través de l’espoli colonial, i com el món de l’art sovint desactiva el potencial crític de cultures marginades en descontextualitzar els objectes.

Per la seva banda, Fátima Masoud, artista i activista en salut mental, va presentar el projecte Art brut, bruta tú 100 mg, una crítica a l’art brut i a la manera com s’ha romantitzat “la bogeria” en l’art, ignorant les violències psiquiàtriques i les condicions materials de les persones institucionalitzades. Va denunciar com l’art creat per persones psiquiatritzades ha estat apropiat i desposseït d’autoria sota lògiques de tutela, especialment des de les avantguardes artístiques.

Algunes de les intervencions destacades del diàleg:

  • “Amb Dubuffet, i també amb Tàpies, s’ha fet un ús de la bogeria com a estètica sense posar en qüestió el sistema de salut mental. M’interessa visibilitzar com s’ha romantitzat el sofriment psíquic i com això invisibilitza la violència psiquiàtrica, el tancament, la sobremedicació, l’electroxoc. Tot això s’oculta quan només es posa el focus en l’estètica.” - Fàtima Masoud
  • “Em preguntava: com s’utilitza la idea que allò infantil, allò “malalt” o “primitiu” pot inspirar les aspiracions individuals d’un artista? Fins a quin punt hi ha una expropiació i una instrumentalització de persones en situació de vulnerabilitat?” - Participant del diàleg
  • “És molt important considerar com han arribat aquests objectes i l’esborrament de la seva identitat. L’art d’avantguarda resignifica, legitima i presenta aquests objectes com a innocus, desactivant-ne el potencial combatiu i mostrant-los de manera descontextualitzada i individualitzada.” - Mabel Llevat
  • “He conviscut amb objectes etnogràfics en altres contextos, i continuo preguntant-me: com circulen aquests objectes? Com passen de dir-se art primitiu o cultura popular a ser considerats patrimoni artístic? I on és el relat de com van arribar a formar part d’una col·lecció com la de Tàpies?” - Participant del diàleg
  • "En el marc del que proposa Aby Warburg sobre la manera de revisar i exposar els arxius amb imatges “desjerarquitzades”, hem de problematitzar i parar atenció a les continuïtats que s'estan produint amb l'exposició d'algunes idees, objectes, edificis i famílies barcelonines". - Participant del diàleg
  • “Quin és l'àmbit col·leccionista de Tàpies? Si grates una mica, segurament estava vinculat a exposicions que es feien al Nepal o a l'Índia. Hi ha una xarxa de col·leccionistes barcelonins, industrials, burgesos, artistes. Hi ha un gust conformat al voltant d’aquests objectes.” - Participant del diàleg
  • “Pensant en els règims d'exposició o d’exhibició: qui decideix quina pàgina mostrar dels llibres exhibits? És per una referència de l’autor mateix o té una altra intenció? Les lectures que fa el públic poden reforçar estereotips, perquè en alguns casos poden aparèixer coses orientals o fins i tot blackface. I si estan exposades així per alguna raó, què pot fer el museu per revertir la violència que pot generar aquest discurs?” - Participant del diàleg
  • “L’ús de cultura popular a l’exposició es distingeix de la cultura popular catalana vinculada al folklore. No és que no en formi part, però segurament hi haurà persones que no puguin accedir a aquesta noció cultural a través del cinema o la literatura. En aquest sentit, què seria allò popular per al Museu Tàpies?” - Participant del diàleg
  • “A l’exposició hi ha suggeriments interessants, ja que s’hi apunten molts fils que es poden estirar. Tanmateix, si això es queda allà sense una pausa crítica, pot generar confusió entre la crítica i la continuïtat, entre la reproducció de l’inconscient colonial i un possible despertar crític.” -  Participant del diàleg
  • “Quan es parla de sexualitat i Tàpies, cal anar amb compte amb com s’invoquen imaginaris sexuals de cossos dissidents i racialitzats: l’orientalisme o la hipersexualització. Hi ha molta construcció de la raça des de la sexualitat que s’ha d’explicar i contextualitzar.” - Participant del diàleg
  • “És interessant identificar els objectes que es col·leccionen en l’àmbit privat i que aparentment esdevenen col·lectius, reprenent la idea dels gabinets privats de col·leccions de museus, lligats a objectes heteròclits i a l’acumulació de coses curioses. Tàpies col·lecciona, però no des de la ingenuïtat: ho fa des d’un imaginari carregat d’estereotips, tòpics orientalistes i africanistes, amb un llenguatge occidental que els fetitxitza i cosifica.” -  Mabel Llevat
  • “Hi ha molts Tàpies: el Tàpies fal·locèntric, i el Tàpies que té un quadre a la Generalitat amb les quatre cròniques medievals dels grans conqueridors del Mediterrani. Tàpies forma part de la producció simbòlica de l’alta burgesia catalana, també vinculada a l’ideal dels ‘nets dels almogàvers’ i dels somiers catalans, que es constitueixen en un somni orientalista des d’una mirada hegemònica envers l’altre.”-  Mabel Llevat
  • “M’interessa pensar com es poden construir altres relats, on les persones amb experiències de sofriment psíquic puguin tenir una veu pròpia, on no se’n parli des de fora. I això també implica qüestionar com s’han fet les col·leccions, els arxius, com s’ha explicat la història de l’art.” - Fátima Masoud