El 16 de maig de 2023, l'Espai Avinyó coorganitza una nova sessió del cicle Museus (Im)possibles amb el Museu Marítim de Barcelona. La sessió va consistir en una visita guiada i una sessió de treball posterior de la mà de l'escriptora Mafe Moscoso i l'escriptor Helios F. Garcés.

La visita va ser conduïda per les responsables d'educació del Museu Marítim de Barcelona, una institució encarregada de la interpretació i difusió de la cultura marítima catalana mitjançant la investigació, conservació i salvaguarda del patrimoni. El punt de partida de la trobada va ser l'anàlisi del seu relat museogràfic, patrimonial i històric en relació amb la ciutat i el mar.

Al debat reflexionem sobre les implicacions que ha tingut la idea de dominació del mar en el curs de la història occidental i en el relat del museu. Segons Mafe Moscoso, que fa la seva interlocució des del territori d'Abya Yala: el relat del museu sobre el mar correspon a una mirada sobre la naturalesa desvinculada de la cultura, nocions que sí que es troben interrelacionades en altres ontologies no occidentals que el museu no té en compte.

Al seu torn, Helios F. Garcés, reflexiona sobre la mirada i jerarquització racial amb la qual està plantejat el relat museogràfic quan es parla de l'altre musulmà o gitano, que és una derivació de la càrrega simbòlica que té l'associació directa de paraules Descobrir, Descriure i Dominar, en una de les sales exposades.

Destaquem algunes reflexions del diàleg:

• Per a Mafe Moscoso és "curiós un museu marítim que no parla del mar, que ens parla solament del seu domini i que desvincula la naturalesa i la cultura" sense escoltar "altres ontologies on el mar és un esperit, una entitat viva", tan important com la humana.
• Enfront de la proa de la reproducció de la galera Real (Batalla de Lepant), Helios F. Garcés apunta que "un dels crims comesos en el regne per ser condemnat a treballar en les galeres era ser gitano", informació que està absent en el museu.
• Seguint el recorregut, Mafe Moscoso assenyala una de les peces de vídeo informatives sobre "el comerç català triangular" on s'exalta i romantitza l'espoli colonial a través de la figura dels "pioners". En aquest punt, ens convida a estar alertes sobre com aquest tipus de ficcions, acompanyades de música èpica i efectes especials, també ens estan dient quelcom de forma "invisible". Per a les persones que han viscut l'altra part de la història és una ferida colonial que es torna a obrir.
• Helios per la seva banda, remarca les "absències i les presències distorsionades" en la narrativa del museu quan es descontextualitza la Batalla de Lepant i la colonització d'Abya Ayala de la guerra per dominar des de la cristianitat tota Europa i estendre aquest domini.
• A propòsit de les "representacions distorsionades", des del públic, se suggereixen canvis concrets en la museografia, però es posa especial èmfasi en la necessitat de retirar la representació de les persones negres esclavitzades en el procés de colonització i de les musulmanes en el procés d'expansió pel Mediterrani. Davant d'això, es proposa fer espai a una conversa permanent sobre l'ús d'aquests dispositius que reprodueixen violència fins als nostres dies.
• Finalment, Helios suggereix prendre consciència sobre el fet d'abordar col·lectivament "les resistències i dificultats polítiques que es produeixen a l'hora de reconsiderar les narratives del museu, això es deu, al fet que les narratives que actualment estan en el seu interior són polítiques".