'No es país para negras', un text dramatúrgic escrit en primera persona que ens presenta amb intel·ligència, crítica i humor, situacions de vida de l’actriu, i ens convida a reflexionar sobre temes com el racisme, la sexualitat de la dona negra i la construcció de la identitat.

 

L'Espai Avinyó va convidar el 13 de desembre de 2018 a gaudir la representació de 'No es país para negras', una peça teatral que narra les peripècies d'una afrodescendent en una societat carregada de prejudicis i estereotips. 

 

Pedres, projeccions, ombres, una tela i una maleta, són tots els elements que transiten amb la història de l’actriu – personatge. Unes pedres que formen figures a l’espai: un triangle, un quadrat un rectangle, una porta… cada forma aliena a l’altra, però que si les ajuntéssim formarien una casa, com les que pintàvem en la infància… i és que en aquest viatge teatral no tan sols canviem de continents, ciutats, països, sinó que també el temps varia des que la protagonista és una nena, una adolescent fins al seu present… Les projeccions entren i surten. Què és ser afroespanyola? Què és néixer i créixer en un país on no reconeixen la teva nacionalitat perquè tens un to de pell diferent? Què és créixer amb el sentiment de no pertànyer a enlloc?

 

Un cop finalitzada la representació, vam obrir un espai de diàleg amb Silvia Albert Sopale, actriu i creadora de la peça, i Laia Muñoz Bover, filla adoptiva d’una família catalana; nascuda a Barcelona i amb arrels a Guinea Equatorial (actualment assessora famílies adoptants).

 

Destaquem del diàleg: