Noreen Akhterkhan Begum, nascuda a Pakistan, mare de quatre fills, va arribar a Barcelona fa vint-i-dos anys, i fa 10 que viu a Nou Barris, abans va viure a L'Hospitalet durant onze anys. És membre del Consell escolar de l'Escola el Turó. Serà una de les participants en l'activitat organitzada per l'Espai Avinyó el pròxim 23 de febrer, emmarcada en el Dia Internacional de les llengües maternes.

 

Naila Jabeen Hussain Bibi, va néixer a Pakistan i viu a Barcelona. Acaba de finalitzar el batxillerat i està estudiant un cicle d'informàtica.

 

Noreen i Naila són dues persones molt actives al barri del Turó de la Peira. Amb elles ens trobem al Casal de barri La Cosa Nostra per parlar sobre la seva trajectòria al barri i les iniciatives sorgides des de la pròpia comunitat pakistanesa.

 

El pròxim 23 de febrer, Noreen participaràs en l'activitat organitzada per l'Espai Avinyó اردو: Plurilingüisme en el context escolar, emmarcada en el Dia Internacional de les llengües maternes. Una taula rodona en la qual es proposa fer un petit zoom en l'urdu. A l'escola Turó hi ha classes extraescolars d'àrab i urdú per als infants. D'on va sorgir fer les classes d'urdú? Coneixíeu altres iniciatives?

 

Noreen: quan vaig arribar al Turó de la Peira, el meu fill va començar a estudiar en el Col·legi Turó i a partir d'aquí vaig començar a fer amistat amb moltes persones de la comunitat pakistanesa. Parlant amb altres mares, totes coincidíem en què als nostres fills els costava molt parlar urdú amb els seus avis a Pakistan o amb els altres nens, perquè solament parlaven català i castellà. Sentíem tristesa en pensar que podien perdre la seva llengua materna. És per aquest motiu que vam lluitar per obtenir el permís per organitzar classes d'urdú per als nostres fills. Des del 2020 que fem les classes i, actualment, hi ha uns 20 infants, molt feliços de poder aprendre la seva llengua materna.

 

Creieu important que els vostres fill(e)s/ familiars puguin parlar i escriure en urdú? Per què?

 

Naila: necessitàvem fer classes perquè els infants pakistanesos que estudien en col·legis de Barcelona aprenen espanyol i català solament, i els costa parlar urdú, i per a nosaltres és crucial que coneguin la seva cultura i que no perdin la llengua del seu origen. En el meu cas, la meva família és molt gran, llavors si parlem entre nosaltres, els nens ja aprenen la llengua.

 

Noreen: jo, en canvi, no tinc molta família a Barcelona, i encara que parli amb els meus fills en urdú, ells volen parlar espanyol amb mi. Estan acostumats a parlar espanyol i català a l'escola, per tant, és més difícil que els meus fills aprenguin urdú. Per això està ben que vagin a classes, perquè els agrada aprendre amb la professora. Passa a moltes cases que els infants entenen castellà i català i gens d'urdú. Per això és tan necessari aquest projecte, perquè els nens puguin llegir i escriure la llengua, i que quan viatgin a Pakistan puguin comunicar-se amb els seus familiars. Els meus fills no ho entenen tot encara, però a poc a poc, i gràcies a aquestes classes, van millorant.

 

Naila: començar una nova llengua costa. Però tenen ganes, perquè sempre que viatgen a Pakistan els costa molt entendre la cultura. Tinc una germana petita que, encara que ella sap urdú i totes les llengües que parlem, quan viatja al Pakistan, hi ha termes de la cultura que li costa entendre, és per això que, a les classes a part de la llengua, també s'ensenya la cultura.

 

Coneixeu altres escoles o instituts de Nou Barris que desenvolupin aquest projecte?

 

Noreen: no, aquest projecte és pioner al barri, i ara la idea és poder aconseguir que es dugui a terme a l'Institut Trinitat Nova també. Tinc un fill que va a tercer de l'ESO i li costa molt parlar i entendre urdú, per això és necessari que s'ensenyi en l'institut.

 

Només parlant urdú a casa no es pot aprendre?

 

Naila: no es pot conèixer del tot. A través de les classes és on aprenen millor la llengua, tan escrita com oral.

 

La vostra llengua materna és l'urdú, però també coneixeu el castellà i el català, alguna més?

 

Noreen: la majoria de les persones pakistaneses que viuen al barri parlen el panjabi, la llengua que es parla a la regió del Punjab (entre Índia i Pakistan). Hi ha moltes altres llengües en el Pakistan, el Sindhi, caixmir, guyaratí... i l'urdú que es parla en tot el Pakistan.

 

Naila: i a la ciutat els infants des de P3 aprenen l'anglès.

 

En el projecte de llengües s'ensenyen altres llengües del Pakistan?

 

Noreen: de moment urdú, perquè en general a Pakistan es parla aquesta llengua.

 

Com ha influït en les vostres vides el fet de poder parlar i entendre les diferents llengües?

 

Naila: poder relacionar-nos amb les nostres famílies a Pakistan, amb les nostres amigues, altres persones de l'AFA, de l'escola, del barri... i per poder desenvolupar els projectes.

 

Noreen justament estàs dins de l'AFA de l'escola del Turó. Creus que ha ajudat estar dins per poder aconseguir aquests projectes?

 

Noreen: sí, també participem de molts dels esdeveniments i festes que s'organitzen des de l'escola. Famílies d'origen marroquí, pakistaneses del barri participem en l'organització de festes al barri, ja que existeix molta connexió entre famílies.

 

Naila: aquesta bona connexió existeix perquè Noreen aconsegueix mobilitzar a moltes persones. Si algun dia la Noreen falta a la classe de costura, o d'esport, moltes companyes no venen.

 

Per a les mares d'alumnes de l'escola també hi ha hagut sessions en urdú de diferents temes (educatius, nutrició...). Com valoreu aquestes trobades? Creieu important que existeixin espais així?

 

Noreen: van participar moltes mares i van sortir molt contentes. I ara, gràcies a aquest projecte, van baixar de pes tant els nens com les mares. (Riu).

 

Hi ha xerrades o tallers que pot fer l'escola, però el fet que estiguin en català o castellà és una barrera per a altres mares?

 

Noreen: sí, moltes mares pakistaneses no entenen ni el català ni el castellà. Com fa onze anys que soc al barri, i entenc tant el català com el castellà, les acompanyo a molts espais per fer de traductora.

 

Sabeu si aquestes iniciatives es desenvolupen en altres barris de Barcelona?

 

Noreen: crec que només es duu a terme en aquest barri, no m'ha arribat que aquest tipus de projectes es duguin a terme en altres barris. Sé que a Trinitat Nova van començar a fer classes d'urdú, però es van inspirar en el nostre projecte. És important que aquesta iniciativa es pugui desplegar en altres barris, no només en el Turó de la Peira, sinó que altres comunitats pakistaneses de la ciutat es moguin per crear aquest tipus de projectes.

 

Com valoreu els espais de trobada i relació entre famílies que succeeixen a l'escola?

 

Noreen: molt bé, aquí venen moltes dones pakistaneses que se senten molt felices mentre aprenen noves eines per al seu dia a dia.

 

Una altra de les iniciatives sorgides des de la mateixa comunitat és el criquet masculí i femení, que cada vegada està més present al barri i a la ciutat. Com han sorgit els projectes i quins suports necessiten?

 

Naila: en comparació amb el criquet femení, el masculí ha crescut bastant, i s'han fet moltes partides. Nosaltres hem jugat una partida en el Turó, on van venir més equips d'altres barris: del Besòs, la Trinitat i Sant Martí.

 

Noreen: a pesar que per ara només som 5 dones jugant a criquet, no volem parar. A poc a poc aconseguirem que ens vegin i surtin més partits. Normalment, juguem a l'escola Calderón del barri.

 

Com és l'espai?

 

Naila: l'espai està bé, vam demanar un camp tancat per fer criquet i ens ho van proporcionar. Els més petits juguen a l'escola Calderón i les persones adultes en un camp exterior aquí al Turó.

 

Persones que no són de família o d'origen de Pakistan s'han interessat pel criquet?

 

Naila: sí, al principi, vam elaborar i penjar pòsters perquè el veïnat ho sabés. Els nens estan molt interessats a jugar a criquet, miren les partides per la televisió fins i tot.

 

Pensant en present i futur. Què és el que més valoreu del barri (o ciutat)? I què us agradaria millorar (per a tu, per a la teva família, les teves veïnes...)?

 

Naila: vaig arribar al barri fa set anys, encara que vaig començar a participar en les activitats l'any passat, però crec que s'ha millorat bastant comparat amb els altres barris, perquè hi ha més projectes, hi ha més activitats.

 

Noreen: el que més valoro és tot el que hem fet perquè les persones del barri puguin gaudir de les activitats: urdú, el taller de costura per a les dones... crec que les persones que participen d'aquestes activitats estan molt contentes, i treballarem per aconseguir més projectes.

 

Al barri també celebreu les festivitats musulmanes en comunitat?

 

Naila: sí, festegem Eid al-Fitr, la celebració de la fi del Ramadà, en el qual totes les persones musulmanes ens ajuntem a compartir plats típics, tan dolços com a salats, a les mesquites.

 

Noreen: normalment, els homes ho celebren en la mesquita, però com ha crescut tant la comunitat pakistanesa al barri, actualment se celebra al camp.

 

Naila: l'altra celebració és la festa del be, que dura tres dies, tallen el be i la carn la comparteixen entre famílies, veïns i les reparteixen entre els pobres.

 

Quins són els vostres espais preferits del barri o als quals assistiu més habitualment?

 

Noreen: m'agrada molt freqüentar el Casal la Cosa Nostra, on faig les activitats, l'escola del Turó, l'AMPA. En tots els espais m'estimen molt, és difícil escollir un.

 

Naila: jo he estat molt ocupada amb els meus estudis, llavors he començat a participar en les activitats de criquet, de costura... l'any passat.

 

Noreen: l'any passat vam organitzar La Culturalíssima, un nom sorgit dels infants de l'escola, en la qual les persones portaven menjar dels seus països d'origen. Va tenir molt èxit, va venir molta gent. Nosaltres vam portar menjar pakistanès típic i la Naila va dibuixar henna.

 

Naila: altres noies i jo vam estar cinc hores posant henna a totes les dones, nens... que volien. Hi havia una cua llarguíssima!

 

Noreen: el pròxim 29 d'abril tornem a organitzar una nova edició, i serà millor perquè caurà en dissabte. Totes les nostres iniciatives surten de les persones que es mouen i s'organitzen perquè tot això surti bé. No ens fa falta muntar una associació perquè ja ho fem nosaltres mateixes: entre les mares, comunitat pakistanesa...

 

Veient l'èxit que teniu a l'hora d'organitzar tallers, activitats, festes... i la repercussió que té al barri, què recomanaríeu a les persones que volen ser proactives a l'hora d'organitzar-se?

 

Naila: creiem que mirant-nos els entren les ganes d'organitzar i proposar. (Riu).

 

Noreen: ens hem mogut i hem lluitat molt per aconseguir tot això, així que el consell seria que lluitessin per aconseguir el que volen.

 

Creieu que seria necessari que en el currículum escolar s'aprenguessin altres llengües que no fossin solament l'anglès, francès, alemany...?

 

Noreen: sí, perquè això permetria que les persones que viuen fora dels seus països d'origen puguin comunicar-se amb els seus familiars que viuen lluny.

 

Teniu referents d'altres joves d'origen pakistanès que estiguin a la universitat o en altres estudis?

 

Naila: a la classe del cicle soc l'única noia d'origen pakistanès. En l'institut sí que hi ha. Tinc amigues que han estudiat amb mi, que han anat a la universitat.