This is not here (Re-Imagine Yoko Ono)
Una obra que qüestiona el racisme en les arts escèniques.
L'opera prima de Sònia Masuda ens interpel·la sobre el lloc de la diversitat ètnica, racial i cultural en el món de l'art i la cultura.
L’Espai Avinyó, en col·laboració amb la Companyia de teatre A l’Abordatge! i el Centre Cívic La Casa Elizalde, convida una conversa a partir de l’obra de teatre THIS IS NOT HERE (Re-Imagine Yoko Ono), presentada el dijous 23 de setembre. Sònia Masuda dirigeix, interpreta i escriu la peça inspirada en l’obra de l’artista conceptual Yoko Ono.
Durant aquesta trobada, Sònia Masuda ens desvetlla dues necessitats per a dur a terme l’espectacle. Una és la d’emprendre un camí de creació més autònom. L’altra és la de confrontar els imaginaris racistes i masclistes que perpetuen dinàmiques de discriminació el món cultural i més concretament, cap a la diàspora asiàticodescendent: “El món cultural és el territori on, per experiència pròpia, he viscut racisme”, ens comparteix la directora, i més endavant afegeix: “hi ha moltes formes de racisme, la primera és la invisibilització”, parlant en aquest cas de l’absència de programadores culturals a les obres produïdes per persones racialitzades. En paral·lel, hem parlat sobre el procés de recerca en la vida i l’obra de Yoko Ono, molt important per a la concepció de la peça. La llibertat creativa i de la cultura com espai de salvació i experimentació; el feminisme i antiracisme, que acaben per influir la música i l’activisme de John Lennon i, sobretot, la capacitat de resiliència, rebel·lia i la imaginació en benefici d’una societat més lliure i més justa, són algunes de les possibilitats que ens deixen Sònia (i Yoko) per reflexionar.
Davant aquest panorama hem anat debatent diverses propostes de canvi sobre el paper, que juga la condició racial i de gènere en la construcció dels mitjans culturals, de les quals, ressaltem algunes:
- La importància de la presència de persones racialitzades tant a l’escenari com en els processos de decisió, creació i producció d’una peça escènica o bé, d’una pel·lícula.
- Una distribució social del treball al món del teatre i el cinema que no estigui marcada per l’essencialisme i els estereotips, parlant dels càstings.
- La necessitat de canviar la precarietat en el món cultural, tant a l’àmbit material com a l’empàtic i d’enfortir les xarxes de treball d’artistes racializats al món cultural.
- La programació d’espectacles amb quotes, ja que les obres creades per persones no blanques seran models de referència cap als més joves, mirant cap al futur.
