La cuina com a memòria, resistència i construcció d’identitats i sabors que uneixen terres i records.

El 25 de març de 2025, l’Espai Avinyó, en col·laboració amb el Centre Cívic Guinardó, va acollir una trobada al voltant de la cuina com a espai de memòria i afectes. L’activitat va comptar amb la participació de Malinalli García, periodista mexicana i creadora del projecte sonor Receptari de la memòria migrant, i d'Adriana Pimentel, periodista i fotògrafa brasilera establerta a Espanya.  

En primer lloc, Malinalli García va presentar un capítol del Receptari de la memòria migrant on Adriana Pimentel relata la seva relació amb la migració, el menjar i la seva família. Tota la sèrie és una iniciativa que recull relats de desplaçament i pertinença a través de la gastronomia a Barcelona. La història de l’Adriana ens va permetre reflexionar sobre el paper de la gastronomia en la transmissió de la memòria i en la construcció de nous vincles afectius en terres d’acollida.

Com a plat principal, i en relació amb el capítol del pòdcast escoltat, es va preparar tapioca, feta amb fècula de iuca i al ritme d’aquesta playlist que ens va transportar al nord-est del Brasil. A poc a poc, la trobada es va convertir en un espai d’escolta i intercanvi de plats i llocs on comprar a la ciutat, on les històries compartides van reforçar la idea que la cuina no només nodreix el cos, sinó també els afectes, l’esperit i les identitats múltiples.

Us compartim algunes receptes i reflexions:

• “A través de la cuina i dels relats personals, el pòdcast ofereix una reflexió sobre la memòria, l’arrelament i les dificultats de migrar. Relats com el del pastís de tres llets d’una dona salvadorenca o l’arròs amb llet d’una altra de Veneçuela mostren com els sabors evoquen records i experiències migratòries, connectant el menjar amb les identitats i el procés d’adaptació a Catalunya.”
  — Malinalli García
• “La tapioca es fa només amb midó. Primer, la iuca es processa per separar-ne l’aigua, i el que queda al fons és el midó. Avui dia, la majoria ja no fa aquest procés, i la tapioca que venen en paquets al supermercat no és la mateixa. Quan vaig tornar al Brasil després d’uns anys i la vaig tastar, em vaig espantar. No era la tapioca que coneixia, la que feien les nostres àvies amb aquella cura artesanal.”
  — Adriana Pimentel
• “La meva mare sempre feia sopa de fesols quan érem a casa, sobretot els diumenges. L’olor omplia tota la casa i jo sabia que era un dia especial, de ser juntes, de menjar sense pressa. M’agradava asseure’m al seu costat a la cuina mentre remenava l’olla i m’explicava com fer-la, tot i que en aquell moment no hi parava gaire atenció. Ara, cada cop que preparo aquella sopa, em venen al cap aquells dies i m’adono de com n’he après només observant-la.”
  — Participant del diàleg
• “Aquí a casa faig arròs amb coco com el feia la meva tia a la costa. Recordo que, quan hi anàvem de visita, tota la casa feia olor de coco torrat i espècies. Ens asseiem a taula mentre ella servia les racions amb una cullera grossa i ens deia que mengéssim a poc a poc per assaborir bé l’arròs. Ara, cada cop que el preparo, tanco els ulls i, per un moment, em sento de nou a la seva cuina, escoltant la seva veu.”
  — Participant del diàleg