Ressonàncies | El Poblenou
Caminem per trams d'un barri dinamitat, d'un organisme viu que resisteix a la gentrificació verda, entre altres processos urbanístics.
El 2 de març de 2023 l'Espai Avinyó va emetre un nou podcast de 'Ressonàncies', en aquesta ocasió, des del barri de Poblenou, en col·laboració amb Ruta de autor i la locució de la periodista i activista Jennifer Molina Martínez.
'Ressonàncies' s'apropa aquesta vegada a la proposta de Ruta d'Autor, parella artística composta per Aymara Arreaza R. i Lorena Bou L., que fa anys que activa recorreguts crítics i processos artístics a Poblenou, el barri on viuen, i en altres barris i trams urbanístics de Barcelona.
Envoltades per nous edificis d'oficines, que pertanyen al pla urbanístic 22@, rastregem algunes històries, sentirs i usos d'un territori que ha estat "marcat per la descomposició de la idea de barri i comunitat". D'aquesta manera, ens conviden a pensar el barri com un organisme viu, un cos que és disseccionat i despullat de diversos òrgans: llocs comuns i vitals.
Caminem pel Parc Central de Poblenou, que divideix el carrer Pere IV en dos, passant pels vestigis de l'antiga fàbrica Can Ricart, on s'allotja el Casal de Joves de Can Ricart i Hangar, una de les fàbriques de creació de la ciutat.
Compartim algunes imatges i reflexions del diàleg:
- Des del Parc del Centre del Poblenou i el carrer Pere IV, Aymara ens parla de la paradoxa d'anomenar el Poblenou en el S. XIX el "pulmó industrial" de Barcelona i es pregunta per la pèrdua d'altres "òrgans vius" durant la transformació del barri al segle XX, com els cinemes del moviment obrer, entre altres espais autogestionats.
- Des d'un costat del parc, Lorena observa una nova edificació d'oficines i ens convida a contrastar el desig dels industrials i indians del S. XIX d'albergar jardins a les seves fàbriques, com els va haver-hi a Can Ricart, amb el desig actualitzat dels empresaris del S. XXI de tenir un parc emmurallat enfront de les seves oficines.
- Per Aymara, el paisatge de nous edificis d'oficines, en contrast amb el patrimoni industrial, sembla un "paisatge de lego", citant també a l'historiador Joan Roca, qui reflexiona en com les decisions sobre aquest patrimoni a Poblenou s'han manejat com un joc d'interessos i poders allunyats de la comunitat.
- La gentrificació verda és per a Lorena una manera eficaç d'explicar com, malgrat que la construcció de parcs i zones verdes porta solucions ambientals i urbanístiques, la realitat dels inquilins sense recursos econòmics necessaris és la de l'expulsió progressiva del barri per l'increment en el valor de l'habitatge.
- Aymara proposa respondre a aquest "paisatge dinamitat" amb una pregunta sobre la realitat democràtica del barri, entenent que, sota aquesta política, persones de diferents estrats socials haurien de poder viure i participar activament al barri i la seva transformació.
