Ressonàncies | Parc de la Ciutadella

Visita a les restes de la modernitat colonial al parc de la Ciutadella en clau "panoramàtica".

El 23 de novembre realitzem un itinerari radiofònic pel pòdcast de l'Espai Avinyó, Ressonàncies, aquesta vegada localitzat al parc de la Ciutadella i dinamitzat per Ruta de autor, la parella artística formada per Aymara Arreaza R. i Lorena Bou L.

La ruta comença en les escales de la cascada del parc de la Ciutadella on Ruta de autor ens convida a pensar "la ciutat com a exposició" seguint els rastres dels edificis i les construccions dutes a terme el 1888 amb motiu de la Primera Gran Exposició Universal d'Espanya.

Des de la part més elevada de les cascades del parc, la parella introdueix la idea de "panorama o la visió panoramàtica" i la seva il·lusió: "una pretensió pròpia de l'universalisme del segle S. XIX de voler abastar i comprendre tot de cop", mitjançant entreteniments com els globus aeris i altres plataformes elevades com el monument a Colón, construït llavors.

A partir d'aquí, caminem cap a l'obelisc en homenatge a l'alcalde de llavors, Rius i Taulet, a més de les contraportes del parc que responen a la necessitat de la burgesia de la ciutat de destacar com a "potència industrial", obviant la mà d'obra obrera i la mà d'obra esclavitzada en les colònies.

Després passem per la façana del Museu de Ciències Naturals que alberga la seva col·lecció a l'edifici dels Tres Dragons construït com a cafeteria per a l'exposició universal. Allà escoltem a la directora i científica Dacha Atienza, qui comenta sobre les diferents vides de l'edifici i l'origen colonial de la col·lecció.

Passant per les façanes de l'Hivernacle i el Umbracle, reflexionem sobre l'obsessió vuitcentista de contenir la flora del món en un sol edifici i després llegim fragments del diari La ciutat com a exposició, exposat en el MACBA. Finalment, davant de l'estàtua del General Prim i el Zoològic recordem la figura d'Onofre Bouvila, el personatge anarquista de La ciutat dels prodigis, d'Eduardo Mendoza.

Destaquem algunes reflexions més del diàleg:

  • D'esquena a l'alcalde Rius i Taulet, recordem que: "en l'exposició universal de 1988 de Barcelona es pensa la ciutat com un aparador i un jardí de les idees de modernitat, deixant de banda a aquells que van construir els edificis: mà d'obra obrera".
  • Sense oblidar "que empresaris com Antonio López i López i Salvador Samà i Martí van ser indians que van promoure l'exposició universal, els mateixos que van promoure l'esclavitud a les Antilles i van defensar el projecte imperial espanyol".
  • Entre el Museu de Ciències Naturals i el Palau de Cristall, recordem que "per a Colón, les persones indígenes formaven part del patrimoni de fauna i flora de les Amèriques, i per això van ser exhibides en les exposicions universals europees".
  • Entre l'estàtua del General Prim i el Zoològic es parla dels fullets dels surrealistes repartits en l'exposició universal de 1933 a París amb el títol: 'No visitin l'exposició colonial'.

Ressonàncies