Rukeli
Una sessió de memòria del Samudaripen, de la relació entre esports i antigitanisme, i per reivindicar la història i la resistència del poble gitano a través de la figura de Rukeli.
L’Espai Avinyó, en col·laboració amb l’associació Romanó Kher, Memòria i Cultura, va organitzar el 30 d’octubre de 2025 una sessió que va prendre com a punt de partida la figura de Johann Wilhelm “Rukeli” Trollmann (Wilsche, 1907 - Neuengamme, 1944), boxador gitano alemany perseguit pel règim nazi. S’emmarca dins d’un treball de memòria de Romanó Kher sobre el Samudaripen, que vol dir “extermini” en romanó i fa referència al genocidi del poble gitano durant el nazisme.
La trobada va començar amb una xerrada conduïda per Seo Ćizmić (activista romaní italià i de l’antiga Iugoslàvia) i Daniel Díaz Heredia (il·lustrador, estudiant d’Història de l’Art i mediador social), que va oferir un marc ampli per comprendre el context històric del Samudaripen: com la persecució i les lleis d’extermini contra el poble gitano a Europa s’accentuen al màxim amb els camps de concentració i extermini nazis, l’eugenèsia imposada pel règim i la construcció de més lleis, silencis i ideologies antigitanes que persisteixen després de la guerra. Tot seguit, Seo Ćizmić va presentar un monòleg teatral centrat en la vida i la memòria de Rukeli.
La peça va permetre aprofundir en les vivències de Rukeli, interpretat per Rafael Silva Veigas, i en la manera com la seva figura continua interpel·lant el present. També es va incorporar a la conversa la figura de Papuska, la primera poetessa gitana polonesa, interpretada per Lucía Raya Flores, la família de la qual es va amagar dels nazis i que va ser temporalment desterrada pels seus propis familiars per protegir-se de la persecució. L’activitat va concloure reivindicant la importància de la memòria gitana i reforçant el paper de Romanó Kher com a espai cultural i d’activisme.
Aquí, algunes reflexions del diàleg:
- “Rukeli era un personatge molt particular i fora de la norma. Quan va guanyar el títol de pes mitjà-màxim el 1933, amb un pantaló curt on hi posava ‘Gipsy’, això als alemanys no els va agradar gens. Un gitano campió d’Alemanya en ple Tercer Reich, impactant. I per això li van retirar el títol.” — Seo Ćizmić.
- “Per parlar de Rukeli cal contextualitzar el Samudaripen, l’Holocaust gitano, un episodi que encara marca les generacions actuals. Entre els segles XVI i XX es van promulgar més de 250.000 lleis antigitanes a Europa. Els segells als passaports, per exemple, van sorgir a Anglaterra i es van estendre a Europa com un sistema per controlar els moviments del poble gitano: localitzar comerciants per tal de recaptar impostos.” — Daniel Díaz Heredia.
- “Als judicis de Nuremberg no es va reconèixer la persecució del poble gitano; tampoc la dels Testimonis de Jehovà ni la del col·lectiu LGTBI. I el genocidi gitano no va tenir reconeixement fins al 1950, quan l’activisme gitano va començar a lluitar perquè es reconegués. I, malauradament, això no acaba aquí: l’antigitanisme no ha marxat mai.” — Daniel Díaz Heredia.
- “No és fàcil denunciar l’antigitanisme, perquè pot ser directe (agressions o mesures legals i polítiques) o indirecte (exclusió social). I per això és important reivindicar la memòria i obrir camins a través de diferents disciplines: l’esport, que pot trencar estereotips; el teatre, que permet explicar històries com la de Ceija Stoica o Papuska, artistes i supervivents del Samudaripen.” — Seo Ćizmić.
- “Intentem reivindicar una memòria que és la que és, sense caure en el discurs victimista. Som germans d’aquests pobles que estan patint un genocidi i que no són reconeguts. Vegeu el cas del poble palestí actualment.” — Rafael Silva Veigas.
fotod
2
