Ruta del sucre i havaneres

Entre palaus d'indians i havaneres, caminem per la impremta colonial del sucre a les Rambles de Barcelona. 

L’Espai Avinyó, en col·laboració amb el Centre d’Arts Santa Mònica i el Centre Cultural Albareda, va realitzar un itinerari a les Rambles, conduït per Mabel Llevat, per reflexionar sobre la producció i el comerç del sucre entre els segles XVII i XIX, de la transformació de les Antilles, especialment a Cuba, i després, amb Maria Lilia Cano parlem i escoltem una de les ressonàncies d’aquest fet històric: les havaneres. 

Mabel explica el procés de producció del sucre als inicis i com es van transformar els costums de consum europeus i de la classe obrera durant la industrialització. Aquest auge estava vinculat al tràfic d’esclaus i a la construcció de fàbriques d’enginys a Cuba, generant riqueses per als indians catalans. Anant per edificis com el Palau de la Virreina, el Palau Güell i el Palau Mar, es proposa una mirada crítica sobre el llegat colonial, destacant figures com Antonio López, Tomás Ribalta i la família Güell. 

En aquest context, sorgeix la contradansa cubana, que va donar lloc a la popular havanera a Catalunya, en un procés d’influències mútues. La cantant i musicòloga, acompanyada per la cantant Teresa Yanet, ens ofereix un petit concert d’havaneres, entre cant i conversa. 

Ressaltem algunes reflexions del diàleg: 

  • “L'economia de plantació del segle XVII, iniciada per imperis com l'anglès a les illes sucreres, va implicar l'explotació de terres i la destrucció de boscos. A Cuba, la fusta, com la caoba, es va utilitzar per construir palaus i vaixells per a l'Imperi espanyol”, diu Mabel Llevat a la introducció. 
  • “Gràcies als registres dels tribunals de justícia, ja que el tràfic de persones era il·legal, tenim evidències sobre l’activitat de personatges com Antonio López i López, un dels traficants i esclavistes indians. Amb els beneficis del segrest de persones, va finançar la compra de palaus com el Palau Moja a Barcelona”, diu Mabel Llevat.
  • “A Cuba i les Antilles, un mètode capitalista accelerat reduïa la vida dels treballadors al mínim mitjançant l'explotació colonial i el segrest d'africans, que a més no podien formar famílies. Aquest sistema va proporcionar capital als industrials com la família Güell”, diu Mabel Llevat. 
  • Maria Lilia Cano diu: “Al segle XIX la contradansa francesa es va transformar a Cuba amb ritmes africans que van introduir una base sincopada, l’origen de les havaneres. A Catalunya, va arribar primer a través dels bascos i de la sarsuela. A Cuba, es diu “dansa””.