Dijous passat 3 de juny, l’Espai Avinyó va acollir la segona edició del cicle ‘Sèries a debat‘ per analitzar, en clau intercultural, la sèrie Élite amb relació a com s’han construït els personatges, conflictes i situacions que envolten la seva realitat. A més de preguntar-nos sobre els límits o reptes de la presència, representació i visibilitat d’actrius, actors i comunitats racialitzades dins de les produccions audiovisuals.

 

Per al debat comptem amb la dinamització de Sally Fenaux Barleycorn de New Voices New Futures, el col·lectiu de creadors afro que s’ha unit per a la producció, distribució i suport dels projectes audiovisuals de cineastes afrodiaspòrics. I per emmarcar la conversa comptem amb Hajar Menssouri, treballadora social i membre de l’associació Mares contra el racisme i Kenza Benzidan, tallerista en diversitat sexual i de gènere i en la prevenció de violències en l’àmbit escolar.

 

Élite és una sèrie espanyola distribuïda per Netflix en més de 190 països al voltant del món amb molt èxit. Narra la vida d’un grup d’estudiants d’un exclusiu col·legi privat, al qual arriben dos nois i una noia becats d’extracció humil, fet que desencadena diverses trames carregades de conflictes de classe, racials i de gènere, entre d’altres. Els ponents van destacar la importància i rellevància dels personatges d’Omar i Nadia, dos germans musulmans d’origen palestí, per poder examinar la sèrie.

 

Per poder fer la reflexió comptem amb el marc d’anàlisi desenvolupat i proposat pel col·lectiu NVNF que consisteix en quatre preguntes: Els personatges de la sèrie són persones diverses? Són la interculturalitat i la diversitat cultural elements constitutius o essencials de la sèrie? Els principals creadors són persones diverses? Quina és l’audiència principal a la qual està dirigida la sèrie?

 

Abans de començar es va parlar de la importància de fer aquesta anàlisi, ja que les sèries i pel·lícules creen una realitat per a nosaltres. Sally Fenaux Barleycorn ens va deixar amb la següent reflexió: Com d’important és la diversitat en les sèries si aquesta perpetua els estereotips i l’statu quo? Havent crescut en aquest statu quo, és possible qüestionar-se? Perceps totes les qüestions del sistema? Amb això en ment, es va donar pas a l’anàlisi en si.

 

Kenza Benzidan va començar analitzant el personatge d’Omar que compleix amb diversos estereotips, com el de vendre droga, i així és com va conèixer a la seva parella Ander, a través d’una relació de comerç. Aquesta mateixa relació posa en evidència el punt de vista homonacionalista de la sèrie, o com ho defineix Kenza, basant-se en la definició de la teòrica queer Jasbir K Puar, autora de Ensamblajes terroristas: el homonacionalismo en tiempos queer, “aquest homonormativisme de les persones gai sense ploma unides per defensar la nació, en aquest cas en contra del mal musulmà”.

 

Un exemple d’això és que Ander afirma en una escena sobre la seva relació amb Omar: “No podem estar junts perquè el seu pare és un puto cavernícola”. Aquí es construeix un imaginari d’altretat en comentar que les persones musulmanes i àrabs no accepten l’homosexualitat, a diferència, suposadament, de les persones europees.

 

Hajar Menssouri va continuar amb el personatge de Nadia, que defensa en la primera temporada el fet de poder portar vel o hijab a l’escola, encara que diversos professors i estudiants s’oposin. La problemàtica arriba quan finalment s’acaba traient el hijab, però no quan ho decideix necessàriament pel seu compte, sinó quan sucumbeix a la pressió social i decideix impressionar a la seva parella.

 

Aparentment, la narrativa de la sèrie segueix una línia feminista i alliberadora, ja que és Nadia que decideix treure-se’l, però, com comenta Hajar Menssouri, la sèrie demostra el contrari: “Nadia s’acaba mostrant submisa i oprimida, com si necessités ser rescatada, aquí hi ha una negació del discurs de les dones que porten vel”.

 

En aquestes instàncies, a més d’unes altres, com el retrat del pare dels dos com un home abusador i violent, o la vegada que Ander creia que Omar el robaria, la sèrie d’Élite dóna motiu al fet que s’entengui que les persones musulmanes són violentes i salvatges. Però no solament això, a més mostra que no són capaços de tenir pensament crític, i les persones d’origen europeu s’acaben convertint en figures de protecció sobre elles. Això solament demostra que qualsevol pràctica o qüestionament no hegemònic és vista com l’enemic.

 

Hajar Menssouri va arribar a la conclusió que: “La diversitat serveix a Élite per demostrar des del principi al final el conflicte (…). Els missatges que ens fan arribar són d’interseccionalitat, però el fons és un altre. Hi ha una negació del discurs a través de les accions, al final el que s’acaba fent és enganyar a l’espectador”. Per aquest motiu, es va parlar de la importància que els creadors, guionistes i totes aquelles persones involucrades en les sèries, haurien de reflectir aquesta diversitat que es veu en la pantalla, ja que només així podran plasmar la diversitat de realitats que s’intenten mostrar, i d’aquesta manera tots els públics es veuran realment identificats.