Periferia Cimarronas proposa sentir, visitar i reflexionar sobre la pràctica espiritual i artística de Castiel Vitorino Brasileiro, en la segona trobada d'Espiritualitats Afroatlàntiques.
 

El dimecres 13 d'abril celebrem 'Tornar-se incommensurable', activitat del cicle Espiritualitats Afroatlàntiques, organitzada per l'Espai Avinyó, l'OAR (Oficina d'Afers Religiosos) i comissariat per Periferia Cimarronas. El cicle és un exercici de memòria i reconeixement de les diàspores afrodescendents de la ciutat en clau intercultural, realitzat des de l'autorepresentació de les pròpies comunitats, amb el propòsit de posar en relleu la dimensió històrica de les seves tradicions i espiritualitats.

L'escriptora, artista i psicòloga clínica Castiel Vitorino Brasileiro ha nascut a Brasil, però no es considera brasilera. En canvi, incorpora la seva ontologia Bantú, a través del contacte amb manifestacions espirituals, musicals, artístiques i polítiques de matriu africana, concretament d'Àfrica central: la capoeira i la Banda de Congo. En aquest diàleg, visitem el seu treball escrit, corporal i plàstic per imaginar-nos en relació amb l'immensurable a través de la recuperació de la 'història de la transmutació'.

La transmutació és una pràctica espiritual de llibertat, de persistència de la memòria i de cura mútua. Es resisteix a ser explicada en la mesura del temps colonitzat, la medicina occidental o els llenguatges dominants. 'Tornar-se immensurable' fa referència també al títol de la seva monografia, que dona pas a l'assaig presentat al públic, una crítica a la visualitat i representativitat en l'exercici de contrastar el poder colonial i les seves "mitologies modernes de raça i gènere", com diu Castiel.

Destaquem algunes reflexions plantejades durant el diàleg:

• Castiel ens proposa imaginar-nos en relació amb l'immensurable per anar més enllà de la identitat de gènere i la raça: "Imagina que has estat a la Lluna un temps. En tornar a la Terra, com et presentaries? No li diré a la Lluna que sóc una travesti negra, perquè ella no està preocupada per saber el meu nom colonial".
• L'espiritualitat està en "temps espiralat", descrit per Leda Maria Martins: "un moviment en espiral, de retrobament i no un temps que corre per un deliri. Un temps que no és lineal, fragmentat en present, passat i futur: un temps que persisteix malgrat la colonització del temps, en la simultaneïtat de la presència".
• En el seu treball gràfic, d'aquarel·les i carbó, apareix Kalunga, força ancestral d'origen Bantú, que significa mar i cementiri, principi de la vida i de mort. Kalunga permet submergir-se, tornar del mar, escapar de la visualitat sense desaparèixer.
• En la història de la medicina occidental està absent l'experiència de les persones nomenades com trans i travestis. Gairebé mai som nomenades científiques. "En què es diferencia alquímia, espiritualitat i medicina?", pregunta Castiel [..] "Potser construir un nou òrgan, transformar la càrrega hormonal, no és ciència?".
• Finalment, la necessitat de l'intraduïble i de l'inefable sorgeix en un context cultural i espiritual d'autopreservació. Una invitació d'Iki Yos Piña de Periferia Cimarronas per sentir la presència i "permetre'ns no entendre".